"La Renaixença musical catalana" (Una mirada a la música catalana del s.XIX a principis del s.XX)

Després del Romanticisme en que la música catalana va esdevenir el testimoni de la gran influència que va representar l'òpera italiana, ja a meitats del segle XIX, figures com Pep Ventura en el món de la cobla, Anselm Clavé en el món coral, Pere Tintorer en el món del piano o Felip Pedrell en la música escènica i de concert, varen empènyer una nova manera d'entendre la música plenament paral·lela amb l'arribada del modernisme, configurant així l'essència de la personalitat musical del país.

"Isaac Albéniz i la música alhambrista"

L’entorn familiar. La infantesa itinerant. Una vocació incipient. Una formació amb molts

interrogants. La capacitat d’escriure música autòctona. Albèniz i la guitarra. Les estades a

París i Londres i les seves conseqüències creatives. La culminació musical prematura i un

final precipitat.

“Enric Granados, romàntic i goyesc”

El 24 de març de 1916 el compositor lleidatà Enric Granados i la seva esposa navegaven amb

el vaixell Sussex pel Canal de la Mànega en direcció al port de Dieppe (Normandia, França).

Tornaven de l’estrena dos mesos abans de l’òpera Goyescas al Metropolitan de Nova York.

Un submarí alemany, en plena Gran Guerra, va torpedinar aquell vaixell causant la mort,

entre altres, del matrimoni Granados. Amb només 49 anys d’edat s’apagava un dels grans

estels de l’escola pianística catalana del moment alhora que un dels poetes més genuïns de

la creació musical del nostre país.

"Pau Casals, 50 aniversari de la seva mort"

Violoncel·lista, pedagog, director d’orquestra i compositor. Tocava el violoncel des de petit.

Aviat començarà l’inici de la seva trajectòria triomfal com a violoncel·lista virtuós, assolint

amb els seus èxits internacionals un extraordinari prestigi. El 1920 va retornar a Barcelona

on va fundar l’Orquestra Pau Casals i l’Associació Obrera de concerts. L’esclat de la guerra

civil va propiciar l’eclosió de la seva dimensió de gran lluitador per a la pau i els drets

humans, sempre des del violoncel, la composició i la direcció orquestral arribant a ser

nominat per als premis Nobel de la pau. Va convertir la melodia popular catalana de “El cant

dels ocells” en el seu símbol de pau al món. Aquesta melodia juntament amb la seva

proclama “Jo sóc català” a les Nacions Unides l’any 1971 no han deixat de ressonar a

l’ànima dels catalans des d’aleshores.

Entrada gratuïta: Alumnes EL Musical, pares d'alumnes i professors.

Aportació voluntària: 5 Euros