La Invención de Hugo
Anna Vilalta Mas
Fitxa tècnica de la pel·lícula
DIRECTOR:
Martin Scorsese
GUIÓ:
John Logan
ANY I LLOC DE PRODUCCIÓ:
2011, Estats Units
MÚSICA:
Howard Shore
FOTOGRAFIA:
Robert Richardson
PERSONATGES:
Asa Butterfield- Hugo Cabret.
Sinopsis de l'argument
Hugo Cabret és un nen d’uns 12 anys que viu amb el seu pare, ja que la seva mare va morir. És rellotger a París. Ell porta sempre a al seu fill al cine ja que li encanten les pel·lícules de Georges Méliès, el millor cineasta en el seu temps.
El pare de l’Hugo mor en un incendi, en el museu on treballava i el nen queda a càrrec del seu tiet alcohòlic i rellotger responsable dels rellotges de l’estació de tren. El seu tiet li ensenya tot el que sap dels rellotges a l’Hugo i despareix, deixant sol al nen.
El nen té un únic record del seu pare, un autòmata. Ell mai havia pogut posar-lo en funcionament ja que no tenia les peces necessàries però Hugo les robava per l’estació de les rellotgeries o peces dels rellotges que no necessitaven.
Un dia mentre les robava el propietari d’una rellotgeria el va agafar i li va robar el quadern amb les anotacions del funcionament de l’autòmata.
El nen per recuperar-lo segueix al propietari de la rellotgeria i allí coneix a una nena que l’ajudarà a recuperar la llibreta i a fer funcionar a l’autòmata, ja que ella posseeix una clau en forma de cor especial per a iniciar el funcionament de l’invent.
Al funcionar l’autòmata dibuixa un dibuix en que es reconeix que tracta de la pel·lícula Viatge a la Lluna de Georges Méliès. Al ensenyar-li aquest dibuix a la dona de Georges, autor de la pel·lícula i propietari de la rellotgeria, es queda molt sorpresa i li agafa un petit temor. Més tard, Georges es dóna compte del que està passant i al principi hi mostra un desinterès però després, miren plegats la pel·lícula representada en el dibuix.
Georges torna a sortir a la llum i realitzen una gala en el seu honor on ell diu clarament “Hem de perseguir els nostres somnis”.
Us deixo el trailer de la pel·lícula:
Referències a la Història del Cinema
· Georges Méliès comença en el cinema al veure als Germans Lumière triunfar amb el cinematògraf. Els hi demana i ells es neguen a deixar-li, per això decideix anar a Londres a comprar-ne un per a començar a gravar. Amb tot aixo transforma el seu teatre de París en cinema, màgia al matí i sessió de cinema a la tarde. [1]
· "L'arribada del tren a l'estació" va ser un gran èxit i va marcar un abans i un després en el món del cinema. Va ser la primera projecció mostrada en públic. La gent es va revolucionar. [2]
· A la pel·lícula, la seqüència del rellotge de Bolton Building interpretada per l'actor mut Harold Llyod a la pel·lícula "L'home mosca", la podem veure quan van al cine i els nens parlen sobre els films que han vist. La Isabelle li diu que és una gran pel·lícula. [3]
La Música
· L'autor de la banda sonora és Howard Shore. És un compositor i saxofonista canadenc, conegut per crear bandes sonores per a pel·lícules. Ha compost partitures per més de 80 pel·lícules entre elles El silencio de los corderos i les pel·lícules de El señor de los anillos, amb les que va obtindre tres Premis de la Academia.
Ha guanyat molts premis al llarg de la seva vida, entre ells el Globo de Oro a la mejor banda sonora en les pel·lícules El aviador i El señor de los anillos: el retorno del Rey i ha estat nominat unes 3 vegades més per les pel·lícules Hugo, Promesas del este i El señor de los anillos: la comunidad del anillo.
També als Òscars ha estat nominat l’any 2011 a l’Òscar a la millor banda sonora per la pel·lícula Hugo i ha estat guanyador dues vegades amb l’Òscar a la millor banda sonora amb les pel·lícules El señor de los anillos: el retorno del Rey i El señor de los anillos: la comunidad del anillo. Ha guanyat un Òscar a la millor cançó amb la pel·lícula Into the West de El señor de los anillos: el retorno del Rey.
En els premis Grammy ha estat nominat tres vegades i ha guanyat tres Grammys al millor álbum de banda sonora amb les pel·lícules El señor de los anillos: el retorno del Rey, El señor de los anillos: la comunidad del anillo i El señor de los anillos: las dos torres. I per acabar, un Grammy a la millor cançó escrita per una pel·lícula amb Into the West de El señor de los anillos: el retorno del Rey.
Per exemple, amb la següent cançó, com ja us he dit va guanyar un dels Òscars a la millor cançó per una pel·lícula:
· La banda sonora de la pel·lícula que analitzem La invención de Hugo, li dona cos, intriga i ens fa imaginar alguns fets que poden passar. També ens ambienta els diferents paisatges com pot ser una cafeteria de l'estació, el carrer o el simple soroll dels trens al arribar, quan el guardia de l'estació persegueix al nen i es troba en situacions de perill... Crec que és realment impressionant la funció de les bandes sonores en les pel·lícules perquè per exemple, jo ara mateix estic analitzant la música escoltant-la des de YouTube i em recorda a les escenes de la pel·lícula i m'imagino tot el que vaig veure en el moment amb aquesta música.
· Només començar la pel·lícula veiem el mecanisme d’un rellotge en el qual els seus engranatges es transformen en els carrers il·luminats de la capital francesa. En la mateixa cançó barreja el so típic del rellotge “tic tac” amb el so electrònic.
En aquest film no podem parlar només d’una melodia principal al llarg de tota la pel·lícula, però si de repeticions. Es van composar 21 temes especialment compostos per a la pel·lícula.
Quan entrem a l’estació escoltem un tema format per octaves de piano, que s’utilitzen també per a relacionar-ho amb la recerca del nen, Hugo. Algunes pistes on ho podem trobar es “Snowfall”, “Hugo’s father”, “Purpose” o “Trains”.
Una de les cançons està feta amb un instrument la musette, popularitzat a París, per a que ens fem una idea de que ens trobem allí i ens ajudi imaginar el paisatge.
Els temes amb més intriga són “The Thief”, “Hugo’s father” i “The Magician”. Es molt curiós també la forma que té Shore a imitar els sons del rellotge amb la música, és difícil però molt original, a la cançó “The Clocks” ho podem veure.
· Tot seguit us analitzaré una seqüència de la pel·lícula triada per mi. L'escena us la deixo més avall.
En aquesta escena la relació amb l'acció dramática és exterior ja que en la pel·lícula no veiem cap instrument ni veu ni aparells que produeixen la música que sona.
Segons l'origen de la música és original, ja que com us he dit anteriorment, la banda sonora esta composta solament per la pel·lícula.
Si ens referim a la funció de la música diem que és recrear l'ambient d'un temps i d'un espai i també crec que una de les funcions seria anticipar o indicar quin és el to o el significat d'una escena perquè es una música d'intriga i el nen es troba en una situación compromesa.
Ara que si no ens centrem amb l'escena que he triat, la funció general de la música és donar continuïtat gramatical a la pel·lícula perquè algunes de les composicions es repeteixen al llarg del film per saber que ens trobem al mateix lloc o situació que ha sortit anteriorment. Amb això de l'anomena leitmotiv.
Crítica i Valoració personal
Respecte la pel·lícula puc dir que amb les poques que he vist, ha sigut una de les que més m'ha agradat.
Al principi, pensava que no m'agradaria ja que l'inici no em va agradar, però després tenia moltes ganes de continuar veient-la. Inclús m'ha agradat tant que me l'he tornat a mirar a casa.
Respecte els aspectes analitzats, em sembla una pel·lícula bastant el·laborada i amb molt de sentit. En relació amb l'Història del Cinema, gràcies a la pel·lícula no se m'ha fet tant pesat aprendre sobre el tema. La banda sonora es el que més m'ha agradat, ja que reforça l'argument i li dona sentit a les imatges que veiem en les diferents escenes.