EL CONTE

Fa molt de temps, al mig de la selva amazònica, hi vivia una tribu en pau i tranquil·litat. Un dia, mentre una dona de la tribu recollia plantes remeieres als voltants del poblat, va sentir uns plors. Va acostar-s’hi. Era una nena al peu d’un arbre amb les paraules escrites: Tarke, Schnabi, Hashne, Ewu. Se la va endur amb ella i tots li van fer de pares i mares. Li van posar Rawala, que en la seva llengua vol dir “misteri”. La Rawala va créixer i es va convertir en una nena molt feliç. Tenia un mico molt amic, que es deia Taquetes. Un dia el Taquetes, tot jugant a tocar i parar amb ella, va començar a córrer cap a dins de la selva i la Rawala no el podia atrapar. Al final, va veure que es posava dins una cova i el va seguir. Dins la cova era molt fosc. Va acostar l’orella a la paret i va sentir com si la terra li cantés una cançó que li donava una força especial a les cames. La cançó repetia una paraula: Tarke.


Després de la cançó, va caure una pedra del sostre de la cova i la va guardar. De dins la cova va aparèixer el Taquetes i se li va tirar al coll. Van sortir plegats de la cova. Estaven perduts, no sabien on eren. Van començar a caminar i a caminar, amb cansament i pena. Llavors van sentir un so. Era un riu! S’hi van acostar i van veure un riu molt ample i ple d’aigua fresca. Quan s’hi van banyar, els va desaparèixer el cansament i la pena. Dins el riu, també se sentia una música: schnabi, la cançó de l’aigua.


De sobte, va començar a tronar i a caure llamps. Era una tempesta elèctrica!!! La Rawala es van posar amagar sota unes roques i de cop van veure que allà lluny queia un llamp sobre un arbre i l’arbre es convertia en foc. Quan va acabar la tempesta, van caminar fins allà. Al costat de l’arbre en flames hi havia un pou. Van mirar a dins: hi havia un falcó ferit. La Rawala el va baixar a buscar i li va curar l’ala. Van dormir tots tres al voltant del foc que els protegia i els donava escalfor, tot escoltant també la música que feia al cremar: hashne.


L’endemà, quan va ser de dia, la Rawala va veure que eren al cim d’una muntanya. Des d’allà es veia la seva tribu! Però una mica més enllà va veure una altra cosa terrible: unes màquines estaven arrencant els arbres de la selva. Aviat arribarien al seu poblat! No seria a temps d’avisar-los! Llavors va sentir que el falcó li tocava la cama. S’havia curat! Els va agafar a ella i al taquetes i se’ls va endur volant en direcció al poblat. El vent bufava al seu favor i així podien anar més ràpid.


Van arribar de seguida. Tota la seva gent la va anar a rebre molt contenta, però ella els va dir: -no hi ha temps per perdre! I els va explicar què passava. Van fer tots un cercle al voltant del falcó i el que havia dut la Rawala del viatge: la pedra de la cova, les cendres del foc i l’aigua del riu. Es van posar a cantar junts tot cridant els quatre elements.


De cop, un llamp va caure damunt les màquines tot cremant-les. El vent va escampar les flames i no va deixar que el foc arribés més enllà. Llavors un terratrèmol va venir i es va empassar totes les màquines. I al final, una pluja fina ho va mullar tot i van començar a sortir els arbres de nou. Llavors, tot va quedar en silenci. L’endemà, quan els treballadors van arribar a la zona per treballar amb les màquines, van veure que tot havia desaparegut i, espantats, no van tornar mai més. I a partir de llavors, qualsevol de la tribu que no sabia què fer en una situació, anava als peus de l’arbre on havien trobat la Rawala, seia en silenci i escoltava el vent, l’aigua, la terra i el foc i sempre sabia què era el millor que podia fer.