Vine a la Plaça de Gabriel Miró!
Equip 6: Nico, Alex , Alice i Andrea.
Font: L’aiguadera
Esculptura del poeta Gabriel Miró.
Edifici de Correus.
Un poc d'història: Plaça de Gabriel Miró
Aquesta plaça del segle XIX, té un bust dedicat a l’escriptor alacantí.
La seua forma és trapezoïdal i al centre se situa una font amb un conjunt escultòric, L’aiguadera. El disseny, ressaltat per la decoració del paviment i la concepció dels murs vegetals, és d’art nouveau. El 1921, Juan Vidal va modificar esta plaça incloent-hi uns bancs de pedra ja retirats i unes jardineres laterals amb taulellets partits blancs i blaus del mateix estil art nouveau, amb influències mediterrànies.
En esta plaça, potser, s’hi pot contemplar l’exemplar de ficus més notable de tot el país, segons el Mapa forestal de España; acompanyat per tres ficus de la mateixa espècie (Ficus macrophylla). Tots estan protegits per la Llei i, mesurant la projecció sobre un pla horitzontal, tenen un diàmetre de copa que supera els 25 m. Al seu costat, i a vegades dominats, hi ha cinc oms vells (Ulmus minor) destaquen per arribar a ports molt superiors als habituals del’espècie. En conjunt, formen una arbreda d’important valor recreatiu, ambiental i també cultural, ja que la seua antiguitat (al voltant de 120 anys) els fa part integrant de la ciutat.
Ficus macrophylla
Nom comú: Figuera australiana
Origen: Austràlia
Etimologia: Ficus, nom antic de la figuera. Macrophylla significa de fulles grans.
Es caracteritza per les seues arrels en forma de contraforts, les quals són conegudes per danyar les voreres. Este agressiu sistema d'arrels n'impedix l'ús en espais limitats.
És àmpliament usat com un arbre atractiu en parcs públics, els vells espècimens poden assolir una talla extraordinària.
Plaça Gabriel Miró
Wednesday, Jan 18, 2017, 09:00 PM
Plaza Gabriel Miró, Alicante, Spain
-Plaça de Gabriel Miró i Font "L'aiguadera":
La plaça més emblemàtica d’Alacant és també el millor exemple de jardí romàntic urbà del segle XIX de tota la província. Cinc monumentals ficus de grans proporcions, amb un diàmetre de copa que supera els 25 metres, protegeixen i custodien. La imatge actual de la plaça, que ocupa l’espai d’una poma trapezoïdal envoltada en la seua major part d’edificis d’aire modernista -entre els quals es troba la històrica seu de Correus-, és el resultat de successives reformes que es van dur a terme en el segle XX.
Arbre singular: om comú.
Ulmus minor
Família: Ulmaceae Nom comú: om comú
Origen: Europa, nord i oest d'Àsia, nord d'Amèrica
Etimologia: Ulmus és el nom antic de l'om. Minor, del llatí minor, més xicotet.
L'om comú és un arbre caducifoli de port elevat i robust que pot assolir els 40 m d'alçària. El tronc és recte i gruixut, buit i de corfa terrosa, grisenca fosca, esquerdada amb els anys. Les branques són ascendents i arquejades.
Flors en ramells rogencs i fruits tipus sàmara, fulles simples, presenten un color verd brillant, que a la tardor canvia a un color groguenc.
Com a curiositat, es va utilitzar des de l'antiguitat per a la construcció i en productes medicinals.