Els inicis del Jazz
Orígens i evolució
ORÍGENS
Més tard, va arribar la Guerra de Secessió (1861-1865), produïda per l'arribada del president Abraham Lincoln al poder. Aquesta guerra entre els del nord i els del sud pretenia abolir l'esclavitud. Com que ho van aconseguir els negres van aconseguir ser lliures, tenir drets i van poder adquirir els instruments en subhastes populars. Abans de ser alliberats cantaven per a desfogar-se.
EVOLUCIÓ
Els negres van formar les seves pròpies bandes i tocaven els instruments intentant imitar la seva veu.
A Nova Orleans en el segle XIX hi convivien moltes cultures, gràcies a que tenien el port més important de Estats UnIts, això va ser clau en la creació del Jazz ja que gràcies a aquesta barreja es van formar alguns antecedents d'aquest gènere musical: el Ragtime i el Blues.
El Ragtime es va formar quan els afroamericans imitaven les marxes de les bandes amb ritmes sincopats africans (Evolució cultura europea), mentre que, de la cultura africana es van formar els espirituals, que eren cants religiosos, les worksong, que eren cants de treball, i el blues, que eren cants de lament acompanyats d'instruments.
CREACIÓ DEL JAZZ
BANDES. INSTRUMENTS
Treballs
ALGUNS MÚSICS DE JAZZ
MUDDY WATERS
McKinley Morganfield. Rolling Fork, 1915.
Compositor, cantant i guitarrista.
En el 1940 uns investigadors musicals el van animar a començar la seva carrera.
Després d'haver-se mudat a Chicago va començar a actuar en locals i en el 1946 va gravar la seva primera gravació.
En els anys 50, la seva banda "Muddy Waters Blues Band" va tenir molt d'èxit en teatres, festivals...
ÈXITS: "They Call Me Muddy Waters" i "London Sessions", els dos galardonats amb un Grammy.
billie holiday
Eleonora Fagan. Filadelfia, 1915.
Va ser una cantant de jazz nord-americana. La seva vida va estar marcada per les desgràcies: era orfe, la van violar als 10 anys, es prostituïa als 12 anys i per això va estar a la presó.
Però la seva vida va canviar quan es va presentar per aconseguir un lloc de ballarina. El lloc no el va rebre però gràcies al pianista va poder cantar allí i més tard un productor la va portar al èxit.
Tot i que després de tots els èxits, com Strange fruit (que parlava sobre els penjaments dels afroamericans, que va assolir va caure en el món de les drogues i això va provocar la seva mort, a causa d'una sobredosi d'heroïna, en el 1959 a Nova York.
LESTER YOUNG
Woodville, 1909.
Va ser un músic de Jazz conegut com a "Pres", apel·latiu que prové de que Billie Holiday li deia que era "el president dels saxòfons tenors.
De petit es guanyava la vida repartint diaris, netejant sabates... però tot va canviar quan els seus pares es van separar i ell i els seus germans, se'n van anar a viure amb el seu pare qui els feia aprendre les notes i amb qui tenien una banda, en Lester tocava la bateria, el violí i el saxòfon.
Quan va deixar la banda familiar va treballar amb artistes reconeguts, altres bandes, una orquestra amb Count Basie... sempre amb el seu sentit del ritme i del swing.
El seu èxit seguia ascendint. En el 1940 va entrar a formar part el grup Philharmonic. Més tard va entrar al exèrcit amb el Basie.
Va caure en el alcoholisme i aquest aspecte el va perseguir fins el dia de la seva mort, a Nova York el 1959.
louis armstrong
Nova Orleans, 1900.
Músic nord-americà provinent d'una família molt pobre.
A l'edat de 6 anys cantava amb una amics pel carrer per guanyar diners.
En el reformatori entra en la banda . Comença a tocar el clarí, el clarinet, la corneta i, amb classes de King Oliver, la trompeta.
Va formar part de diverses bandes i va col·laborar amb nombrosos músics reconeguts.
Va tenir 4 matrimonis i va ser ambaixador del govern nord-americà.
En el 1971 va morir en la seva casa de Corona, Nova York, degut a un infart cardíac.
COUNT BASIE
Va ser un pianista per a pel·lícules mudes, i un membre d'un grup de jazz anomenat "The Barons of Rhythm" on també eren integrants Lester Young (saxòfon) i Jo Jones (batería). Van aconseguir fer-se notar i amb alguns dels seus èxits com "One O'clock Jump" i "Jumpin' at the Woodside" van fer-la una de les més grans de l'història.
Va morir el 26 d'abril de 1984 a Miami, Florida a causa d'un càncer de pàncreas.