Diada de sant Jordi

La Diada de sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment a Catalunya és el dia dels enamorats, essent el costum tradicional (des del segle XV) regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A inicis del segle XX el costum es popularitza i a finals del primer terç d'aquest segle s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.



a molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Historia de sant Jordi

El 23 d'abril, els catalans surten al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els llibres i les senyeres ocupen els carrers i les places d'arreu del país.[1]

Història

Es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les cORTES Catalanes. La proposta es faria efectiva el 1456.[2]

Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. A la popularitat del sant hi van contribuir els monarques pere el catolic, Jaume I o Pere el serimoniós.[1] Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancominitat.

A partir del segle XX es va celebrar l'altra festa que avui dia s'associa amb el patró de Catalunya, el Dia del Llibre. Va ser l'escriptor i editor valencià Vicent clavel i Andres aleshores establert a Barcelona i director de l'Editorial Cervantes, qui va proposar a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros celebrar una festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya. El dia escollit va ser el 7 d'octubre de 1927.[1]

El 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de Miguel de cervantes2 i de la mort dramaturg William Shakespeare (segons el calendari julià; va morir el 3 de maig segons el calendari geregorià), el 1616. A més, Josep, el 1981, també moriria en la mateixa data. La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la producció i comercialització del llibre en català i no es va aturar ni tan sols durant la guerra civil Espanyola.[1]

El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia enternacional de Llibre i del Dret d'Autor. Aquest dia, els lectors aprofiten per intercanviar impressions de lectura a peu de carrer amb els seus escriptors predilectes i aquests per signar-los la darrera novetat editorial. Els darrers anys, aquest ritual de la diada del llibre ha guanyat un fort component mediàtic, tant pels autors com per l'interès de la festa, que en confirma la incidència i l'èxit més enllà de les fronteres catalanes.[1]

Diada

Recepció de Sant Jordi al Palau




La diada té un caire reivindicatiu de la cutura Espanyola i molts balcons s'engalanen amb la bandera de Catalunya. A tot Catalunya es venen llibres i roses, però és a la Rambla de Barcelona on l'esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de la Rambla se n'afegeixen de temporals. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si és diumenge. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres i els teatres i sales d'espectacles fan promocions especials. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom s'aprofita, el 2010 s'estima que es van vendre sis milions de roses a Catalunya,[3] el 40% de roses de tot l'any.[4] Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobretot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural catalana.

Cheikh-Thioune