APARELL DE GOLGI
Albert Vigil, Mohamed Tamimy, Xavier Sandalinas
Que ès i que fa l'aparell de golgi?
L'aparell de Golgi és un òrgan que està present en totes les cèl·lules eucariotes. Té diverses funcions, entre elles està la funció de dividir i organitzar macromolècules, com son els lìpids o les proteines, els parteixen i els preparen per dirigir-se a fora de la cèl·lula, es un aparell fonamental a la hora de la segregació i la de creació de lisosomes.
reticle endoplasmatic
El reticle endoplasmàtic és un orgànul cel·ular típic de cèl·lules eucariotes. La seva estructura és una xarxa de membranes interconnectades que formen cisternes, tubs aplanats i sàculs comunicats entre si, que intervenen en funcions relacionades amb la síntesi proteica i el transport intracel·lular.
transport vesicular
lisosomes
Els lisosomes primaris són aquells acabats de formar a partir de l'aparell de golgi. Tenen forma rodona i el seu contingut és homogeni. Quan s'ajunten altres partícules poden formar el lisosoma secundari o bé expulsar-ne el contingut directament a l'exterior.
Els lisosomes secundaris es formen quan un lisosoma primari s'ajunta amb altres partícules com, per exemple, les que provenen de l'exterior de la cèl·lula, en un procés de digestió. Tenen una forma més canviable que els primaris.
Descobriment
Camilo Golgi va rebre el Premi Nobel de Medicina el 1906.
Golgi el va descubrir fent una investigació de el sistema nerviós, quan el va veure el va anomenar aparell reticular intern però quan va anunciar-l'ho li van posar aparell de golgi en honor al seu descubridor.
Fins al segle XX no es va comfirmar perquè la gent dubtava de si era una il·lusió òptica del propi microscopi pero amb la millora dels microscopis es va comfirmar.
biografia d'en Camilio Golgi
Va néixer el 7 de juliol de 1843 a la ciutat de Corteno, situada a la regió de la Llombardia i actualment a la provincia de Brescia. Fill d'un funcionari del departament mèdic, va estudiar medicina a la Universitat de Pàdua, on es graduà l'any 1865. Va iniciar la seva carrera laboral a la clínica psiquiàtrica del criminòleg Lombroso, però aviat es va interessar per la histologia. El 1872 va començar a treballar en el pavelló d'incurables d'un hospital a la ciutat d'Abbiategrasso. Va exercir com a professor d'anatomia a les Universitats de Torí i Siena i, posteriorment fou nomenat catedràtic d'histologia en la de Pavia, de la qual va arribar a ser degà de la Facultat de Medicina, així com rector.