ELS ROMANS

Claudia, David, Laia, Gabriel, Maria, Andrea

ROMA

Roma va ser fundada al segle VIII a.C i governada per una monarquia fins al segle VI a.C. Com diu la gent, l'imperi romà va conquerir el món. Roma i el seu imperi van rebre una gran influència dels etruscs, poble de la regió central d'Itàlia. L'any 476, Roma va ser conquerida i l'imperi va desaparèixer.

COM VIVIEN

Els romans vivíen com els rics, tenien grans jardins amb fonts, vistes precioses i presumides........

Algunes eren molt senzilles amb una forma circular. També van ser construccions grans i molt cares. La casa de la imatge de la dreta es un Domus romà.

VIVENDA

Els menjars:

- Hi habia el ientaculum (classe de menjar que portaba el nen al col.legi).

- Per a menjar, una classe dels sopars que feien era aquest:

ous, olives, enciam, xicoira, alls, ostres, bolets, peix en salmorra. Bebien mulsum (vi amb mel)

- Quan menjaven no es rentaben les mans.

Mort:

- Als esclaus els enterraben en una fosa comú o quant els cruzificaben, els deixaven per aliment dels voltors (buitres). A la resta de la gent els incineraben (cremar el cadàver i colocar les cendres en una urna).

CASES

En les cases romanes no hi havien tants mobles com a les nostres. Les seves cases eren molt mes sencilles.

RÒMUL I REM

Són dos nens que van ser criats per una lloba. A Roma hi ha una escultura molt important de dos nens (Ròmul i Rem) que mamen llet d'una lloba.

IDIOMA

El llatí, el seu idioma, va tenir una gran importancia com a element. En els territoris conquerits van estendre el idioma del llatí i es van crear d'altres idiomes europeus anomenats llengües romàniques com el francès, l'italià, portuguès, gallec, el romanès, el català...

Big image

JULI CÈSAR

Gai Juli Cesàr, més conegut com Juli Cèsar va néixer el juliol de l'any 100 aC i va morir el 15 de març del 44 aC, a Roma. Va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut al si de Gens Júlia, una familia patricia d'escassa fortuna. Va estar emparentat amb els homes més influents de la seva época, com el seu oncle Gai Mari, que influirá de manera determinant en la seva carrera política. Va ser una persona molt important.

EL COLOSSEU

El Colosseu és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del fórum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi, passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colos de Nevo, un monument dedicat a l'emperador Nero que posteriorment va patir transformacions i va arribar a desaparèixer.

SIGNES

Quan es reunien al coliseu i lluitaven per l'emperador elegien si el que perdeia el mataven o no amb els símbols seguents:

MATAR AL GUERRER

NO MATAR AL GUERRER

ARTS I CREENCES

CIUTATS

L’urbanisme romà creà un nou tipus de ciutat, estès a totes les províncies: ciutats amb tendència a la disposició regular, amb un nucli monumental al centre, entorn del fòrum (amb els temples, els edificis civils, basílica, termes, etc.), i els grans edificis d’espectacles als afores o als extrems de la ciutat (teatre, amfiteatre, circ).

Basíliques. Eren palaus de justícia.

Termes o edificis de banys per al servei públic.

Amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el·líptica.

Circs. Servien per a les carreres de carros.

Naumàquies. Eren amfiteatres el fons dels quals s'omplia d'aigua per a representar combats navals.

Calçades. Bé fundades i sòlidament empedrades.

Temples: els romans van disposar els temples d'una manera similar als dels grecs.

ART

EN QUE CRÈIEN ELS ROMANS?

La religió romana es caracteritzà per barrejar tota mena de tradicions religioses.

En un principi, els romans divinitzaren totes les forces naturals.

Moltes d’aquestes forces divinitzades, esdevingueren Déus: Saturn, Júpiter, Mart, Vulcà...

Roma hagués pogut acceptar el cristianisme com a culte en el si de l’Imperi, però el fet de que els cristians no acceptessin el culte a l’emperador va convertir la seva religió en un problema polític, el cristians van ser durament perseguits, fins al seu reconeixement oficial amb l’Edicte de Milà (313).

MAPA ROMÀ

Big image

I AIXO ES TOT COMPANYS