Santa Joaquima de Vedruna

Paula Ortega i Miriam Vàzquez

Qui era?

Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona, al carrer de l'Hospital, el 16 d'abril de 1783. Fou la cinquena de vuit fills. El seu pare, Llorenç de Vedruna i Mur, exercia el càrrec de notari públic reial a la Reial Audiència de Barcelona. Va ser educada a la llar familiar directament per la seva mare, Teresa Vidal i Comas, que va procurar orientar i fer madurar l'extraordinària sensibilitat humana i espiritual de la seva filla.

Una santa de casa nostra

Joaquima de Vedruna i de Mas va ser beatificada el 19 de maig de 1940, festivitat de la Santíssima trinitat, pel papa pius XII, i canonitzada el 12 d'abril de 1959 pel papa Joan XXIII. El Carmel celebra la seva festa litúrgica el 22 de maig, ja que el 28 d'agost, data en què consta inscrita al martiroligi romà, se celebra la memòria obligatòria de sant Agustí, bisbe i doctor de l'Església. A les diòcesis de Vic, Barcelona i Tarragona la seva festa se celebra com a memòria obligatòria. A les altres diòcesis catalanes és una memòria lliure. L'Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat commemora també, cada any, la data del 26 de febrer, aniversari de la Fundació.

Les escoles que va fundar

De vedrunes en trobem: Arbucies, Artes, Balaguer, Barcelona(3), Bellpuig, Berga, Cambrils, Cardona, l'Espulga de Francolí, Malgrat, Manlleu, Manresa, Mollerussa, Palafrugell, Palamós, Puigcerdà, Ripoll, Sabadell(2), Sallent, Sant Boi del Llobregat, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Coloma de Queralt, Tarragona, Tordera, Valls, Vic i Girona.

Darrers anys i mort.

L'any 1849 la mare Joaquima de Vedruna havia sofert un primer atac d'apoplexia(feridura), trobant-se de visita a Vallbona de les Mongues on tenia les dues filles monges, Maria del Carme i Teodora. Quan la seva obra assolia maduresa i estabilitat, la fundadora començava la seva lenta però indefectible davallada.

Els dos darrers anys de la seva vida, minada progressivament per la malaltia, la mare Joaquima els passà retirada a la Casa de Caritat de Barcelona, ciutat on el clima era més benigne que a Vic, sota la cura amatent de la mare Veneranda Font i el caliu de la seva filla Agnès, ja vídua, que la visitava sovint, i de les seves dues filles clarisses de Pedralbes. Morí víctima del còlera a la Casa de Caritat de Barcelona el dia 28 d'agost de 1854, als 71 anys.

Himne de Santa Joaquima

A la nostra Catalunya
la terra que estimem tant
hi ha mil flors de tota mena
hi floreixen també els sants.
Tu, Joaquima de Vedruna,
n'ets un exemple prou clar
del que pot fer en una dona
la força de l'Esperit Sant.

Has conegut com nosaltres
el goig tan dolç d'una llar,
d'estimar germans i pares,
d'abraçar amics i companys.
I has sortit al camp a córrer
i has viscut a la ciutat
i has mirat vers les estrelles
i has anat al bosc i al mar.

Perquè del cor t'hi naixia
Mentre t'anaves fent gran
un desig que dia a dia
es tornava un ideal:
ser de Déu tota sencera,
donar-li la voluntat,
cercar sols de fer la seva
tal com Crist fins al final.

Soltera, casada i mare
o viuda en la soledat,
vas lluitar com dona forta
per fer el bé i per estimar,
fins consagrar-te sencera
a servir Déu i els germans,
i aplegar per eixa tasca
qui amb tu volgués treballar.

Filles tens ara que viuen
arreu del món estimant
servint com tu els ensenyaves
fent que el món sigui més sant.
Donem al Pare lloança
perquè en tu s'ha mostrat gran
i al Fill, que t'ha fet tan dòcil
a l'obra de l'Esperit Sant.
L'HIMNE DE SANTA JOAQUIMA (VedrunaVall 2015)