ARQUITECTURA

SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

INTRODUCCIÓ

Al segle XIX Europa va patir un gran transformació econòmica, política, social i cultural:


  • Intensificació del procés d’industrialització.
  • Consolidació de la burgesia com a classe dominant i expansió del liberalisme.
  • Procés de creixement urbà a causa de la industrialització.



Per tot això era necessari donar resposta a les noves necessitats de la societat: estacions de ferrocarril, ponts, fàbriques, museus,biblioteques, teatres...


En arquitectura, aquest segle va estar marcat per l’enfrontament entre tradició (recuperació de models i estils del passat) i modernitat (utilització de nous materials i creació de nous tipus d’edificis

La arquitectura de la segunda mitad del Siglo XIX

L'HISTORICISME

Què va ser?

Va ser un moviment sorgit a meitats del segle XIX, fruit dels ideals internacionalistes.

Volia recuperar l'arquitectura d'altes èpoques per cercar les arrels pròpies en el passat o per reivindicar la història d'un territori

Característiques

Imitava estils ja desapareguts, adaptant-los a les necessitats i les característiques culturals de l'época.
Va donar lloc a diversos estils, com:

El Neogòtic

  • Sorgit d'un nacionalisme que buscava les arrels en l'Edat Mitjana.
  • És la variant més important i la més utilitzada.
  • Les principals característiques són l'ús d'arc apuntat, la volta de creueria, de contraforts i arcbotants, finestres i vidrieres.

El Neomudèjar

  • Especialment important a Espanya.
  • Es reivindicava com un estil nacional per la seva estètica inspirada en l'arrel musulmana de la història de la península.
  • Caracteritzat per l'ús del maó com a element constructiu, de motius decoratius islàmics (llaços, rombes...), arc de ferradura, alfices, "draps de sebka", etc.

El Neobarroc

  • Important sobretot a partir de 1880.
  • Característiques: ús de materials industrials com acer i formigó emmascarats amb bronze i marbre, arquitectura ostentosa, exuberància decorativa.

El Neobizantí

  • Va ser utilitzat principalment en edificis religiosos i públics.
  • Caracteritzat per l'ús d'arcs, voltes, cúpules i de mosaics decoratius.

El Neoromànic

  • Utilitzat principal en arquitectura pública.
  • Caracteritzat per l'ús d'arcs, parets rústiques i efectes asimètrics.

L'ARQUITECTURA DEL FERRO

Què va ser?

Fou un corrent artístic paral·lel a l'historicisme.

Va tenir lloc l'ultim terç del segle XIX.

Per què sorgeix?

De manera ràpida, eficient i poc costosa econòmicament
Big image

Característiques

Obres i autors

El Apartamento Secreto De La Torre Eiffel

L'ESCOLA DE CHICAGO

Sorgeix a Chicago el 1871, després que la ciutat fos arrassada per un incendi devastador.

Es necessitava una reconstrucció a gran velocitat que evités la fusta i, seguint les característiques europees, es va originar un boom arquitectònic sense precedents al món.

Avenços

1.- L'ús de ferro en les estructures va permetre construir diversos pisos en un mateix edifici.

2.- Això, juntament amb l'aparició de l'ascensor va propiciar l'aparició dels primers gratacels.


*Home Insurance Building (construït el 1885 i enderrocat el 1931)

  • Estava fabricat a partir d'acer

  • Constava de 10 plantes

  • Era la sede d'una empresa

Un personatge important

Louis Henry Sullivan (1856-1924)

1.- Primer va estudiar a Amèrica.

2.- Després va anar a París.

3.- Finalment va tornar al seu país, on va desenvolupar una activitat constructiva certament prodigiosa.


Característiques de la seva obra:

Combina el rigor racionalista i utilitari amb aspectes estètics, com ara decoracions i ornamentacions naturalistes

Big image