Màquines!

El so d'aquelles fàbriques

Produccions sonores al bloc de música "4Cants" @4Cants de l'Institut Quatre Cantons de Barcelona

Màquines! Un projecte per imaginar el món


Amb data de 15 novembre, 2013 publicat per Begonya Folch


Les màquines antigues i les noves, les que hi havia al nostre institut quan era una fàbrica, les que s’acaben d’inventar, el barret verd de la imaginació i la creativitat, el treball en equip, el joc amb els timbres, les possibilitats sonores d’alguns materials, el cos, els instruments, el ritme, les polirítmies, els períodes, el soroll i el so, els decibels, les màquines que encara no existeixen, però que potser un dia… Tot això i més, el nostre projecte Màquines! marxa a bon ritme. Aquí teniu el Flyer del nostre projecte i les primeres produccions, les de 3r C, 3r A i 2n A. Bona feina!

Escolta les màquines que t'envolten.


Algunes són ben silencioses i unes altres fan massa soroll.


Les màquines no han existit sempre. I les màquines de fa cent anys no eren iguals que les d'ara. Algunes han deixat d'usar-se; d'altres s'han perfeccionat.


El soroll d'algunes màquines de vegades ens molesta.

No podem viure sense màquines, i les volem més silencioses i respectuoses amb el medi ambient. Però, t'has preguntat mai com devia ser el dia a dia dels treballadors i treballadores de les fàbriques del segle XIX? Quin era el paisatge sonor que els envoltava durant tota la llarga jornada laboral? Quants dB devien suportar?

Multimedia 4Cants

So D'una Heidelberg Funcionant A L'Automàtica by Multimedia 4Cants

Multimedia 4Cants

Obrador Textil Lanzadera Volante by Multimedia 4Cants

Com es treballava en una fàbrica?

Les fàbriques tenien parts ben diferenciades, i cadascuna tenia la seva funció. Fixa't en el dibuix, potser reconeixeràs alguna d'aquestes parts.


El nostre dia a dia ja s'allunya molt d'aquella manera de viure i de treballar, tot i que trepitgem els mateixos carrers que aquells treballadors que arribaven cada matí a aquest mateix lloc on som ara. El nostre institut s'aixeca just on hi havia una fàbrica, i la xemeneia que hi ha al pati és l'única part que queda dempeus. La fàbrica es deia "Guanos, drogas y azufres Alesan, S.A.".




Guanos, drogas y azufres Alesan S.A.

Inscripció industrial del 1855 al 1959


Big image
Big image
Big image

Documentals sobre el passat industrial del Poblenou

Una visita molt especial

Durant el curs 2012/13 l'alumnat de 1r i 2n d'ESO de la Comissió "Creadors en residència" va fer algunes visites a L'Automàtica amb l'artista Mireia c. Saladrigas, un col.lectiu de dissenyadors gràfics, artistes i il·lustradors que ha recuperat una impremta de Letterpress a Barcelona i l’ha convertit en una associació cultural autogestionada. Allà van poder veure en funcionament una "Heildelberg", una màquina tipogràfica que va néixer a finals del segle XIX i que, com podeu comprovar a la gravació, encara està en actiu. Els vam encarregar una gravació per l'aula de música, i la Mireia c. Saladrigas ens la va fer arribar.

Moltes gràcies, Clàudia, per filmar-ho! I moltes gràcies, Mireia, per enviar-nos el vídeo!


Una Heidelberg funcionant a L'Automàtica

THINKERS!

Els moviments artístics ofereixen una visió que sovint és una reacció a plantejaments estètics anteriors. Els artistes han de manifestar la seva diferència, mostrar la seva "troballa", les seves preguntes, el seu focus... Són els "pensadors" de l'art. De vegades els pensadors són els mateixos artistes, i altres vegades són només això, pensadors, filòsofs, intel·lectuals...


Quina és i ha estat la nostra relació amb les màquines? Com ha influït en l'art aquesta convivència no del tot desitjada, aquesta dependència inevitable, aquesta presència absoluta en les nostres vides? Com ens canvia el fet d'estar envoltats de soroll i de màquines? Conviure amb màquines i sentir-ne la dependència també ha estat una preocupació de pensadors, artistes, músics, filòsofs... Presentem alguns exemples.

L'Arte dei rumori. Manifest futurista de Luigi Russolo, 1913

Luigi Russolo va escriure ara fa 100 anys el manifest L'Arte dei rumori. Llegeix aquest petit fragment:



Hoy el arte musical, complicándose paulatinamente, persigue amalgamar los sonidos más disonantes, más extraños y más ásperos para el oído. Nos acercamos así cada vez más al sonido-ruido.

Esta evolución de la música es paralela al multiplicarse de las máquinas, que colaboran por todas partes con el hombre. No sólo en las atmósferas fragorosas de las grandes ciudades, sino también en el campo, que hasta ayer fue normalmente silencioso, la máquina ha creado hoy tal variedad y concurrencia de ruidos, que el sonido puro, en su exigüidad y monotonía, ha dejado de suscitar emoción.



Triadisches Ballett, el cos com un mecanisme.

(Fragment de l'entrada Triadisches Ballet. Wikipedia.)


Schlemmer saw the modern world driven by two main currents, the mechanised (man as machine and the body as a mechanism) and the primordial impulses (the depths of creative urges). He claimed that the choreographed geometry of dance offered a synthesis, the Dionysian and emotional origins of dance, becomes strict and Apollonian in its final form.


(Altres vídeos)

bauhaus-01.avi

Zimoun

Instal·lacions que exploren els fluxos rítmics de sistemes mecànics preparats.

L'artista suís Zimoun només usa materials senzills i components industrials.

Les seves escultures sonores ens enfronten a la tensió entre els patrons ordenats de la modernitat i les forces caòtiques de la vida.

Zimoun : Compilation Video V3.1 | Sound Sculptures & Installations, Sound Architectures
Anthony Howe's Otherworldly Kinetic Sculptures

Simfonia Cinètica

Ólafur Arnalds ha creat una música que interacciona amb les escultures cinètiques de Joachim Sauter, una proposta estètica molt novedosa. Sense les màquines no seria possible. En aquest cas, però, les màquines no estan a la vista i no fan soroll, només aporten moviment. Ólafur Arnalds interpreta aquest moviment amb la seva música, mentre "l'escultor" modifica els moviments de l'escultura en temps real, a mida que sent la música. El resultat és una forma artística completament nova i impactant.
SYMPHONIE CINÉTIQUE -THE POETRY OF MOTION FILM

François Dufrêne - Batteries Vocales [1958]


For the curious, Dufrêne defines Crirythme as follows: "CRIRYTHME, noun (from CRY, inarticulate sound not necessarily a shout, and RHYTHM, not necessarily cadence); a neologism (by F. D. 1953) designating the INTENTIONAL PRODUCTION OF PURE, NON-SYLLABIC, UNPREMEDITATE PHONEMES, FOR AESTHETIC PURPOSES, WITH A MAXIMUM DEGREE OF AUTOMATISM, IMPOSSIBLE TO REPRODUCE EXCEPT MECHANICALLY (on tape or disc)." [Francois Dufrêne, "The Crirythme and the Rest," in François Dufrêne:Affichiste, Sound Poet, Museu Serralves, 2007, p. 249].


Font



François Dufrêne - Batteries Vocales [1958]

"Karawane" poesia sonora d'Hugo Ball

Hugo Ball's "Karawane" performed by Marie Osmond

Les màquines i l'art al segle XX

Possiblement el moviment que més va contribuir a identificar les màquines i l'art hagi estat el Futurisme. El Manifiest de 1909 va representar una apologia del progrés en la societat moderna. La velocitat, convertida en religió, va tenir conseqüències directes en la destrucció del vers poétic tradicional.

Els motius de l’automòbil, el tren, l’avió, van ser usats amb freqüència pels artistes i poetes futuristes.


Cap al 1915, Francis Picabia va començar a realitzar una sèrie d’imatges anomenades "mecanomorfes". Entre elles trobem els "Retrats màquina", amb els que representava, per exemple, Alfred Stieglitz com una càmera fotogràfica, Paul Haviland com una bombeta elèctrica, Marius de Zayas com una màquina que consistia en un cotilla femenina adossada a un motor diesel, Agnes Meyer (col · leccionista i amiga de Zayas) com una bugia, o a ell mateix com un mecanisme format per una botzina i una bugia. La famosa pintura l'Enfant Carburateur (El nen carburador), de 1919, es basava en un diagrama d'enginyeria d'un carburador, però on els noms de les parts de la màquina han estat substituïts per noms de parts del cos humà.


A més de la identificació home-màquina trobarem en aquestes obres un tractament irònic sobre la superioritat de les ciències i la fe en el progrés tecnològic.


Font: Fragment de http://findelmundo.com.ar/belengache/artemedios.htm


Obres del període futurista de Francis Picabia

Giacomo Balla

Big image

Fortunato Depero

El canto del ruiseñor 3


Big image

Una subhasta d'una col·lecció privada d'art modern

Són 14 peces d'art d'avantguarda del S. XX, amb obres de Giacomo Balla, Joan Miró, Francis Picabia, Pablo Picasso, Juan Gris...


Experiments sonors, experiments físics, experiments matemàtics...

En aquest cas la motivació de l'experiment és més matemàtica i física que no pas estètica. Pensa-hi...


Aquí, l'explicació, en anglès



メトロノーム同期 (32個)

Experiment amb metrònoms

I aquí un parell de vídeos on s'explica què ha passat


Proton Resonanz Physik Experiment
How to synchronize metronomes

Què és STEAMPUNK?

Steampunk | Off Book | PBS

Així ens ho explica la Viquipèdia

Steampunk és un subgènere de fantasia i ciència ficció ambientat en una època o món on l'energia orginada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant —usualment al sigle XIX i, amb freqüència a l'Anglaterra victoriana—, però amb elements que provenen de la ciència ficció o de la fantasia, invents tecnològics ficticis com els que es troben a les obres de H. G. Wells o tecnologia posterior, com els ordinadors. Amb freqüència se l'associa amb el cyberpunk.


Anna Pantinat, Gràcies per la referència!


I què és STEAMPUNK MUSIC?

Spieldose (Steampunk Music)
Big image

Amb el barret verd!

Estàs a punt per la fase de pensament de barret verd? Què passaria si... és una bona manera de començar. Recorda on van arribar els enginyers que es van preguntar "què passaria si les rodes dels cotxes fossin quadrades?".

La tasca de "barret verd" consisteix a imaginar una màquina, una que no ha existit mai i que fabrica alguna cosa. Necessites posar-li un nom, fer un disseny i posar-la a funcionar. La part més complexa és la d'imaginar com sonaria. Bé, no només imaginar-ho, sinó fer-la sonar. Podríem anomenar aquesta tasca com "Disseny sonor". Pensa en les parts de la màquina, què fabrica, quantes persones necessites per fer-la sonar; assaja amb els companys i graveu una primera interpretació. Podeu fer servir els sons que es poden fer amb la veu, la percussió corporal, sons digitals, sons d'instruments musicals i nous timbres amb instruments improvisats a partir d'objectes quotidians. A l'aula n'hi ha un munt, però també podeu portar-ne de casa.

Podeu distribuir les tasques creatives entre els participants: algú pensa noms per a la màquina, algú comença un disseny i el mostra als altres, algú comença a dissenyar el so que faria...

Big image
Big image

Idees

Algunes de les idees que heu proposat pel projecte Màquines! no són noves. El món de la innovació és així de trepidant. Llegiu aquesta novetat: música modificada per un gest del mòbil.


Panono, una càmera que farà fotografies en 360º

En aquest cas ens impressiona la força creativa de Jonas Pfeil. Podríem dir que aquesta és una innovació disruptiva, en el sentit de què trenca amb el paradigma de la fotografia en dues dimensions. Amb Panono, veure una fotografia és con ser a dins d'un globus i mirar per tot arreu.


Impressió en 3D per a pròtesis

Aquesta màquina probablement no farà gaire soroll, però és amb la que preferim tancar aquest viatge. Felicitacions, Easton!