La invención de Hugo
ALERTA SPOILER!
1. FITXA TÈCNICA DE LA PEL·LÍCULA
Títol: La invención de Hugo
Director: Martin Scorsese
Guió: John Logan
Música: Howard Shore
Fotografia: Robert Richardson
Actors i personatges:
- Asa Butterfield - HUGO CABRET.
- Chloë Grace Moretz - ISABELLE.
- Ben Kingsley - GEORGES MÉLIÈS.
- Sacha Baron Cohen - INSPECTOR GUSTAV
- Jude Law - PARE D'HUGO.
- Christopher Lee - MONSIEUR LABISSE, llibrer.
- Helen McCrory - MAMA JEANNE, esposa de Georges.
País: Estats Units
Any: 2011
Gènere: Aventures. Drama. Fantàstic. Intriga | Anys 30 |Cine dins del cine.
2. SINOPSIS DE L'ARGUMENT
Hugo és un nen sense mare que, juntament amb el seu pare, un rellotger, passa molt de temps treballant en arreglar un autòmat. Després de perdre el seu pare, però, se'n va a viure amb el seu oncle. Aquest és un alcohòlic encarregat del manteniment dels rellotges de l'estació de París, que en ensenyar-li al nen tot el que ha de saber sobre rellotges, l'abandona. A partir de llavors l'Hugo s'ha de quedar vivint entre la maquinària i sobreviu amb el què furta a les botigues.
Un dia intenta robar una peça d'una tenda de joguines per a poder completar la reparació de l'invent. Però l'amo l'enganxa i li pren la llibreta on hi té apuntats tots els materials que necessita. Per recuperar-la, haurà de treballar per a ell com a ajudant.
Aleshores Hugo coneix Isabelle, neboda del propietari de la botiga, qui l'ajudarà a fer funcionar l'autòmat amb una clau que ella té sense saber què es en realitat.
Els dos nens busquen respostes a totes les seves grans preguntes, fins assabentar-se de que el tiet d'Isabele és el mateix Georges Méliès. D'aquí en endavant, la trama segueix amb la reparació de l'autòmat i el retrobament del cineasta amb el seu trist passat, en haver perdut la seva fama.
Mentre això transcorre, Hugo s'enfronta a diversos problemes, com ara el seu oncle borratxo o un policia que s'encarrega de portar nens orfes a l'orfenat.
3. REFERÈNCIES A LA HISTÒRIA DEL CINEMA
GEORGE MÉLIÈS
La majoria de fets biogràfics de Georges Méliès van succeir tal i com es representa en la pel·lícula:
- Es va interessar pel cinema després de veure una demostració de la càmera dels germans Lumière, ja que aquests el van convidar el 1895 a la seva projecció de l'Arribada del tren a la ciutat. Encara que a la pel·lícula representa que ho descobreix després de passejar per una fira ambulant.
- Es va convertir en venedor de joguines a l'estació de París després de casar-se amb la seva amant. Si bé en la pel·lícula es mostra una fidel relació amb la seva dona, no va ser així, sinó que es van acabar separant.
Teatre Eugène Robert-Houdin
- Era fabricant de joguines i també experimentava amb autòmats. Era propietari d'un teatre on hi representava els seus espectacles de màgia i il·lusionisme.
ESTUDI DE FILMACIÓ
- El 1897 va fabricar el primer estudi de filmació de la història a la ciutat francesa de Montreuil, en el qual va invertir moltíssims diners.
Viatge a la lluna
- A més, és important dir que el cinema mut mostrat al començament del film correspon als treballs reals de Méliès, com són Viatge a la Lluna (1902).
ELS GERMANS LUMIÈRE
Louis i Auguste Lumiérè van ser els germans inventors del cinematògraf. En dues escenes de la pel·lícula hi apareixen representats:
- En la projecció de 1895 de la primera filmació cinematogràfica L'arribada del tren a la ciutat.
- En un homenatge a la mateixa pel·lícula, L'arribada d'un tren a l'estació. En un malson d'Hugo, aquest es troba en mig de la via quan un tren descarrila a l'estació.
DESCARRILAMENT D'UN TREN
- L'estació de la pel·lícula és la de Montparnasse, on l'autèntic Georges Méliès va treballar com a venedor de joguines. L'escena del descarrilament durant el somni d'Hugo és una referència al famós descarrilament (real) que va ocórrer el 22 d'octubre de 1895 en aquesta estació. El tren va travessar el mur tal i com es va mostrar en la pel·lícula.
Però a través d'aquesta escena, Scorsese també vol fer un petit homenatge a aquella primera projecció de l'Arribada del tren a la ciutat dels germans Lumière.
L'HOME MOSCA I HUGO AL RELLOTGE
En una escena en què Hugo és perseguit per l'inspector de l'estació i el seu gos, el nen s'escapa enfilant-se a la torre del rellotge principal de l'estació i s'amaga entre les agulles que donen vista al carrer. Amb això, Scorsese evoca la famosa seqüència del rellotge del Bolton Building a la pel·lícula Safety Last (l'home mosca, 1923).
4. MÚSICA
AUTOR:
Howard Shore (Toronto, 18 d'octubre de 1946) és un compositor de cinema canadenc guanyador de tres Oscars per la trilogia de El Senyor dels Anells.
Començà la seva carrera musical com a membre de la secció de vent de la popular banda Lighthouse. Els seus primers treballs per la música d'entreteniment foren escrivint música per a teatre al Canadà, abans que se'l contractés per ser el Director Musical de la comèdia americana reexida Saturday Night Live el 1975.
Tot hi haver compost bandes sonores per més de 80 pel·lícules, aquestes són una selecció de les més importants:
- 1991 - El silenci dels anyells
- 1994 - The Client
- 1995 - Seven
- 1999 - Analyze This
- 2001 - El senyor dels anells: La germandat de l'anell
- 2003 - El senyor dels anells: El retorn del rei
- 2006 - Infiltrats
- 2011 - La invención de Hugo
- PREMIS OSCAR
Millor banda sonora
2002 - El senyor dels anells: La germandat de l'anell
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
Millor cançó
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
- GLOBUS D'OR
Millor banda sonora
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
2005 - L'aviador
Millor cançó
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
- PREMIS GRAMMY
Millor banda sonora - Pel·lícula, televisió o mitjà visual
2003 - El senyor dels anells: La germandat de l'anell
2004 - El senyor dels anells: Les dues torres
2005 - El senyor dels anells: El retorn del rei
Millor cançó - Pel·lícula, televisió o mitjà visual
2005 - El senyor dels anells: El retorn del rei
- PREMIS BAFTA
Millor música
1992 - El silenci dels anyells
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La banda sonora d'aquesta pel·lícula, de manera global, pretén ambientar l'acció en els anys 30 a París. Per fer-ho, intervenen instruments com l'acordió, la guitarra, el címbal, etc. a més d'una petita orquestra que en alguna ocasió apareix tocant a les imatges.
Però no només això, sinó que també crea sensació d'intriga, accelera l'acció en situacions com ara una persecució, ens anticipa el què pot passar, ambienta en llocs i paisatges (una cafeteria, el carrer, el soroll d'un tren que arriba...) i fins i tot ens descriu el caràcter dels personatges, que és el que anomenem leitmotiv.
LEITMOTIV
És una tècnica que consisteix en fer que l'espectador associï un tema per a cada personatge. Aquesta tècnica fa que, al sonar una determinada música, els espectadors la relacionin amb un dels personatges. Per mi els següents són els exemples més clars que trobem en La invención de Hugo:
HUGO QUAN ES DEDICA A ROBAR
EL PARE D'HUGO
L'INSPECTOR DE L'ESTACIÓ
Aquí sota deixo una llista de reproducció que he fet amb SoundCloud dels temes principals de la pel·lícula.
CRÍTICA I VALORACIÓ PERSONAL
La invención de Hugo és Cinema.
La invencion de Hugo és cinema en tots els seus minuts. Totes les seves escenes et creen una sensació d'estar gaudint d'una barreja de lirisme i creativitat a porcions iguals.
He de dir que quan vaig veure-la per primera vegada a l'escola, em va semblar una bona pel·lícula, excel·lentment dirigida i amb una banda sonora impressionant, però tot i així infantil. En canvi, al remirar-la a casa... el film em va transportar a viure l'aventura amb els protagonistes, em va fascinar per la seva màgia i il·lusionisme, em va tocar la fibra i em va fer somriure.
Tractant temes com la soledat, la frustració, el fer realitat els somnis, el creure el propòsit pel qual es lluita, etc. amb un guió ple de belles frases, puc confirmar que s'ha convertit en una de les pel·lícules de fantasia que més m'han agradat.
Sobretot, el que vaig trobar més interessant va ser la quantitat de coses que vaig aprendre, ja que, si no hagués estat per la pel·lícula, potser no hagués descobert mai els origens del Cinema.
En definitiva, considero que aquest és el millor homenatge al cinema.