Santa Joaquima de Vedruna

Mireia Castro i Anna Esteba

Història

Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona, el 16 d'abril de 1783, al carrer de l'Hospital.


Als 12 anys sol·licità de ser admesa al Monestir de monges Carmelites de l'Encarnació, al carrer de l'Hospital. Acceptà la proposta matrimonial del Teodor de Mas i Solà, jove advocat de 24 anys que exercia el seu ofici a Barcelona. Del matrimoni nasqueren 9 fills, dels quals 6 assoliren l'edat adulta: Anna (1800-1872), Josep Joaquim (1801-1873), Francesc (1803-1809), Agnès (1805-1878), Joaquima (1806-1815), Carlota (1808-1815), Teodora (1810-1885), Teresa (1813-1886), i Maria del Carme (1815-1882).

En la Guerra del Francès tres dels seus fills van morir. El seu marit morí el 6 de març de 1816 a Barcelona i joaquima quedà vídua amb 33 anys.

Josep Joaquim i Agnès formaren una família; Anna i Teresa abraçaren la vida religiosa al monestir de clarisses de Santa Maria de pedralbes(Barcelona); i Maria del Carme i Teodora, professaren la vida monàstica al cenobi cistercenc de Santa Maria de Vallbona

Big image

Mort de Santa Joaquima

Morí víctima del còlera a la Casa de Caritat de Barcelona el dia 28 d'agost de 1854, als 71 anys. Al matí, en un moment de lucidesa, havia rebut els Sants Sagraments.

Fou enterrada el dia 31 d'agost a la tarda, al Cementiri Vell (Poblenou).

Les seves despulles (es conserva en bon estat l'esquelet) estan amortallades amb l'hàbit propi de l'Institut, i la cara i les mans cobertes per una màscara de cera. Les seves relíquies són perfectament visibles per la part del davant de l'urna, que és de vidre.

Himne de Santa Joaquima de vedruna

A la nostra Catalunya

la terra que estimem tant

hi ha mil flors de tota mena

hi floreixen també els sants.

Tu, Joaquima de Vedruna,

n'ets un exemple prou clar

del que pot fer en una dona

la força de l'Esperit Sant.


Has conegut com nosaltres

el goig tan dolç d'una llar,

d'estimar germans i pares,

d'abraçar amics i companys.

I has sortit al camp a córrer

i has viscut a la ciutat

i has mirat vers les estrelles

i has anat al bosc i al mar.


Perquè del cor t'hi naixia

Mentre t'anaves fent gran

un desig que dia a dia

es tornava un ideal:

ser de Déu tota sencera,

donar-li la voluntat,

cercar sols de fer la seva

tal com Crist fins al final.


Soltera, casada i mare

o viuda en la soledat,

vas lluitar com dona forta

per fer el bé i per estimar,

fins consagrar-te sencera

a servir Déu i els germans,

i aplegar per eixa tasca

qui amb tu volgués treballar.


Filles tens ara que viuen

arreu del món estimant

servint com tu els ensenyaves

fent que el món sigui més sant.

Donem al Pare lloança

perquè en tu s'ha mostrat gran

i al Fill, que t'ha fet tan dòcil

a l'obra de l'Esperit Sant

L'HIMNE DE SANTA JOAQUIMA (VedrunaVall 2015)