Santa Joaquima de Vedruna
Mireia Castro i Anna Esteba
Història
Als 12 anys sol·licità de ser admesa al Monestir de monges Carmelites de l'Encarnació, al carrer de l'Hospital. Acceptà la proposta matrimonial del Teodor de Mas i Solà, jove advocat de 24 anys que exercia el seu ofici a Barcelona. Del matrimoni nasqueren 9 fills, dels quals 6 assoliren l'edat adulta: Anna (1800-1872), Josep Joaquim (1801-1873), Francesc (1803-1809), Agnès (1805-1878), Joaquima (1806-1815), Carlota (1808-1815), Teodora (1810-1885), Teresa (1813-1886), i Maria del Carme (1815-1882).
En la Guerra del Francès tres dels seus fills van morir. El seu marit morí el 6 de març de 1816 a Barcelona i joaquima quedà vídua amb 33 anys.
Josep Joaquim i Agnès formaren una família; Anna i Teresa abraçaren la vida religiosa al monestir de clarisses de Santa Maria de pedralbes(Barcelona); i Maria del Carme i Teodora, professaren la vida monàstica al cenobi cistercenc de Santa Maria de Vallbona
Mort de Santa Joaquima
Fou enterrada el dia 31 d'agost a la tarda, al Cementiri Vell (Poblenou).
Les seves despulles (es conserva en bon estat l'esquelet) estan amortallades amb l'hàbit propi de l'Institut, i la cara i les mans cobertes per una màscara de cera. Les seves relíquies són perfectament visibles per la part del davant de l'urna, que és de vidre.
Himne de Santa Joaquima de vedruna
A la nostra Catalunya
la terra que estimem tant
hi ha mil flors de tota mena
hi floreixen també els sants.
Tu, Joaquima de Vedruna,
n'ets un exemple prou clar
del que pot fer en una dona
la força de l'Esperit Sant.
Has conegut com nosaltres
el goig tan dolç d'una llar,
d'estimar germans i pares,
d'abraçar amics i companys.
I has sortit al camp a córrer
i has viscut a la ciutat
i has mirat vers les estrelles
i has anat al bosc i al mar.
Perquè del cor t'hi naixia
Mentre t'anaves fent gran
un desig que dia a dia
es tornava un ideal:
ser de Déu tota sencera,
donar-li la voluntat,
cercar sols de fer la seva
tal com Crist fins al final.
Soltera, casada i mare
o viuda en la soledat,
vas lluitar com dona forta
per fer el bé i per estimar,
fins consagrar-te sencera
a servir Déu i els germans,
i aplegar per eixa tasca
qui amb tu volgués treballar.
Filles tens ara que viuen
arreu del món estimant
servint com tu els ensenyaves
fent que el món sigui més sant.
Donem al Pare lloança
perquè en tu s'ha mostrat gran
i al Fill, que t'ha fet tan dòcil
a l'obra de l'Esperit Sant