L'art del segle XIX

El Neoclassicisme

Què és el Neoclassicisme?

És un nou art que está configurat per:

  • L'expansió de les idees il·lustrades.
  • Els esdeveniments revolucionaris a França.
  • Descobriments d'importants jaciments arqueològics de l'antiguitat clàssica.

Recuperació dels models arquitectònics

L'arquitectura es va inspirar en els models grecs i romans (columnes, arcs, cúpules, frontons, pòrtics, etc) va rebutjar la recarregada ornamentació rococó. La seva decoració escultòrica es limità als frontons, mentre que els murs els van deixar llisos o es van recobrir amb motius senzills d'estuc.


A França destaquen:

Una escultura idealitzada

L'escultura neoclàssica agafa com a model l'estatuària grecorromana. Els escultors es van centrar, sobretot, en la temàtica mitològica. Els materials eren: el marbre i, menys emprat, el bronze. Entre els escultors neoclàssics van destacar, l'italià Antonio Canova, i el danès Bertel Thorvaldsen.

L'ordre de la pintura neoclàssica

Els artistes neoclàssics es van inspirar en l'ordre i l'equilibri de l'antiguitat.

Això es reflecteix en tres punts principals:

  • Dibuix sobre el color perfilant les siluetes de les figures.
  • Composició ordenada i harmònica, situant els personatges en un pla únic com en els relleus clàssics.
  • Temàtica mitològica i històrica que transmeten valors exemplars amb intenció moralitzant.
Els artistes neoclàssics més destacats van ser els francesos: J.L. David i J.A. Dominique Ingres

Neoclasicismo