La invención de Hugo
Les il·lusions poden ser molt poderoses
FITXA TÈCNICA
DIRECTOR: Martin Scorsese
ANY: 2011
PAÍS: Estats Units
DURACIÓ: 126 min
GÈNERE: Drama, familiar, aventura, fantàstica
MÚSICA: Howard Shore
GUIÓ: John Logan
PRODUCTORA: GK Films, Infinitum Nihil
ACTORS:
Isabelle: Chloe Moretz
Hugo Cabret: Asa Butterfield
Georges Méliès: Ben Kingsley
L'inspector de l'estació: Sacha Baron Cohen
Mama Jeanne: Helen Mccrory
ARGUMENT
Resulta que era un autòmat en el que li faltaven peces, i els dos van treballar molt de temps i amb molta dedicació per intentar-lo arreglar. Però abans de que això passés el seu pare va morir en un incendi que va tenir lloc en el mateix museu. El nen va haver d'anar a viure amb un tiet llunyà al qual no li importava en absolut la seva educació.
Van anar a viure a l'estació de Montparnasse, on es feien càrrec del manteniment dels rellotges. L'home un dia va desaparèixer i va deixar al nen sol, a càrrec dels rellotges, i provocant que visqués d'amagat robant a diferents botigues de la mateixa estació per sobreviure.
Una d'aquestes era una botiga de joguines a la qual robava peces per acabar l'autòmat, ja que es pensava que li enviaria algun missatge especial del seu pare.
L'amo d'aquesta botiga era Georges Méliès, ni més ni menys que un dels grans cinematògrafs de l'època.
Hugo, amb l'ajuda de la néta de Méliès, van acabar descobrint tot el misteri que envoltava a l'autòmat i que els havia fascinat des del principi; quan finalment el van poder arreglar, aquest va fer un dibuix característic d'un dels films de Méliès, Viatge a la lluna.
Així que estranyats van anar a parlar amb ell i al desvelar tota la història; el van ajudar a fer una mirada al passat i a recuperar totes aquelles petites histories que ell mateix havia creat.
Al final Méliès va acceptar la custòdia del noi per agrair-li tota la felicitat que aquest li havia retornat a ell al recuperar a l'artista que era i a tot el que ell havia fet com a tal.
REFERÈNCIES A LA HISTÒRIA DEL CINEMA
Quan es parla de George méliès és quan els nens descobreixen els dibuixos i qui es en realitat aquell venedor de joguines. Llavors és quan el pròpi George explica la seva història,
Va veure per primer cop una projecció feta per els germans Lumière en una fira. A ell li va impressionar moltíssim, així que els hi va proposar de comprar-li el cinematògraf, però aquests al pensar-se que solament seria una moda passatgera s'hi van negar.
No obstant Méliès no es va donar per vençut, va aconseguir el projector per medis pròpis. Així que va vendre el seu teatre, a on feia espectacles de màgia, els quals tenien un cert èxit, i va utilitzar es diners per comprar un estudi cinematogràfic.
Un cop adquirit va decidir que ell aniria més enllà de gravar simplement escenes quotidianes, sinó que a través de decorats i il·lusions òptiques, que dominava gràcies als anys que s'havia passat fent màgia, va aconseguir gravar petites historietes.
Una d'elles, la més famosa, és Viatge a la lluna, perquè va ser la primera pel·lícula de totes que incloïa diferents escenes. També perquè va ser el primer film de ciència ficció, i en tenir efectes especials. Va aconseguir reunir un recull del voltant de cic centes pel·lícules.
Al final es va veure obligat a retirar-se, a causa de la segona guerra mundial que va fer que la gent no s'interesses en seves pel·lícules, ja que quasi ningú no s'ho podia permetre, o per el simple fet que no eren bons temps i la gent amb prou feines cobria les necessitats bàsiques.
La mansió del diable 1896
L'home dels caps 1898
Un malson 1896
Aquests es mostren en la pel·lícula durant petits moments. Un d'ells és quan l'Hugo somia que el tren de l'estació xoca amb la gent i es desvia de la via. i L'altre quan Méliès els esmenta en el seu relat.
Aquest fet fa referència a un dels seus films; L'arrivada del tren a l'estació. Ja que quan la gent la veia per primer cop s'aixecaven cridant de les cadires pensat-se que el tren els atropellaria.
Els germans Lumière van ser els primers en reproduir imatges en moviment. També van ser els creadors del cinematògraf.
Després de fer un seguit de petits films d'un minut van decidir mostrar-ho al públic. Però no n'estaven gaire segurs, ja que creien que aquell era un invent científic i no pas artístic o comercial.
L'estrena de La sortida de la Fàbrica, es va fer en un petit local, a París. Es una mica estrany que un gran invent com aquest no s'estrenés en una gran sala exopada al públic, però en realitat té una explicació senzilla, tenien por al fracàs.
Un altre film conegut dels germas és: L'arrivada del tren a l'estació.
L'home mosca és una pel·lícula de cinema mut interpretada per Harold Lloyd el 1923, en que, s'ofereix als seus caps per aconseguir que l'empresa on treballa s'ompli de clients. Per fer-ho pensa en un amic seu que es escalador, pugi l'edifici i que així tothom en parli. Però finalment ha d'escalar-lo ell, tot i que no en sap. La història acaba amb el divertit però alhora impressionant moment en que es queda penjat de les agulles d'un rellotge.
LA MÚSICA
AUTOR
L'autor de la música és Howard Shore. Va néixer el 1946 a Canadà. És un gran compositor, bàsicament de bandes sonores, encara que també ha creat melodies destinades a ser interpretades per grans cantants d'òpera.
Va debutar en la música cinematogràfica el 1978, amb la pel·lícula I miss you, hugs and kisses.
Des de ben petit ja li agradava molt la música, tocar instruments, fins al punt en que va decidir que s'hi volia dedicar de gran. Ja heu pogut veure que el seu somni s'ha complert amb un gran èxit!
Ha rebut tres Òscars, tres premis Globus d'Or i quatre premis Grammy. Amb aquesta mateixa pel·lícula va ser nominat a un premi Òscar a la millor banda sonora i a un Grammy per el mateix.
Aquestes són tres pel·lícules mot famoses de les quals ha fet la banda sonora:
La banda sonora és el conjunt de fonts sonores que s'escolten al llarg d'una pel·lícula. La banda sonora es forma a partir de la música, el silenci, sorolls, efectes i inclús les veus.
La banda sonora utilitzada per Shore ajuda molt a posar-se dintre la trama de la història i a fer-nos sentir que nosaltres també en formem part. Utilitza unes melodies molt diverses. Algunes que ens imposen misteri, d'altres tristesa, però des del meu punt de vista la que més abunda és la típica francesa i la que ens introdueix en un món de màgia.
Nosaltres inconscientment anem associant cada personatge o cada lloc amb una música diferent. Això és degut a que el compositor, per exemple, cada vegada que sortia una escena en l'estació, de fons hi havia una melodia francesa que t'ajudava a identificar el lloc on es reproduïa l'acció. Així que Howard va utilitzant les mateixes melodies, o similars, durant tota la pel·lícula. Segurament cada personatge té una melodia associada a un sentiment diferent, el vigilant de l'estació potser una mica de perill i diversió.
En la seqüencia que hi ha a continuació es veu com l'Isabelle i l'Hugo estàn traient una misteriosa caixa d'un amagatall secret col·locat al capdamunt d'un armari. Per fer-ho la noia necessita estar enfilada damunt d'una cadira. Mentres això passa, hi ha una música molt suau, casi imperceptible, de fons.
Però quan sobtadament cauen la cadira, la nena i la caixa a terra, aquesta s'obre i comencen a volar tot de dibuixos per l'habitació. Des del moment en que la caixa s'obre una música que ens transmet una sensació de màgia envaeix l'estància i encara dona més èmfasis a totes aquelles portades i personatges de pel·lícules tant coneguts.
Quan de sobte s'entreobre la porta i entra George Méliès, la música s'atura notablement, solament mantenint una nota que ens provoca una sensació de tensió i de intriga constant.
La música és exterior tot durant el llarg de l'escena, ja que no en podem veure els instruments ni d'on prové. Aquesta és original, ja que ha estat composta per Shore.
Podem observar diferents tipus de plans: el general, l'americà, el de primer pla i també en alguns petits moments el plà detall.
CRITICA I VALORACIÓ PERSONAL
Des del meu punt de vista aquesta pel·lícula és molt interessant, ja que de del principi la trama ha estat un mica misteriosa, i a mesura que s'anava desenvolupant el film aquest misteri anava creixent més i més, fins el punt de desvetllar-ho tot en una història que et transporta al passat.
També introduïa fets didàctics sobre els origens de la història del cinema d'una forma interactiva, que no es feia pesada i que apreníem coses quasi sense donar-nos compte.
Una part que m'ha agradat molt ha sigut l'estància de l'Hugo en els interminables passadissos dels rellotges, desconeguts per tothom, on s'hi amaga un altre món. I una altra que m'ha semblat curiosa ha sigut la importància que l'Hugo li va donar al entrar per primer com en una biblioteca i els llibres que s'hi mencioen.