Sta.Joaquima de Vedruna
Marc Vieytes i Aniol Torroella
Dedicació
Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 -1854) va morir del cólera,va ser la 5ª de 8 germanes.Va tenir 9 fills amb Teodor: Anna, Joaquim, Francesc, Inés, Joaquima, Carlota, Teodora, Teresa, Mª del Carme, i només 6 van sobreviure a causa de les dificultats de l'època.Va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la caritat o Vedrunes. És venerada com a santa per l'Església catòlica.
Himne de Sta. Joaquima
A la nostra Catalunya
la terra que estimem tant
hi ha mil flors de tota mena
hi floreixen també els sants.
Tu, Joaquima de Vedruna,
n'ets un exemple prou clar
del que pot fer en una dona
la força de l'Esperit Sant.
Has conegut com nosaltres
el goig tan dolç d'una llar,
d'estimar germans i pares,
d'abraçar amics i companys.
I has sortit al camp a córrer
i has viscut a la ciutat
i has mirat vers les estrelles
i has anat al bosc i al mar.
Perquè del cor t'hi naixia
Mentre t'anaves fent gran
un desig que dia a dia
es tornava un ideal:
ser de Déu tota sencera,
donar-li la voluntat,
cercar sols de fer la seva
tal com Crist fins al final.
Soltera, casada i mare
o viuda en la soledat,
vas lluitar com dona forta
per fer el bé i per estimar,
fins consagrar-te sencera
a servir Déu i els germans,
i aplegar per eixa tasca
qui amb tu volgués treballar.
Filles tens ara que viuen
arreu del món estimant
servint com tu els ensenyaves
fent que el món sigui més sant.
Donem al Pare lloança
perquè en tu s'ha mostrat gran
i al Fill, que t'ha fet tan dòcil
a l'obra de l'Esperit Sant.
VIDA PERSONAL
Primers anys
Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona, al carrer de l'Hospital, el 16 d'abril de 1783, al si d'una família benestant d'arrels cristianes profundes, pertanyent a
l'aristocràcia i la burgesia intel·lectual de la ciutat.