KA1- JobShadowing
GUARDA - Portugal
Agrupamento de Escolas Afonso de Albuquerque
Durant uns dies del mes de maig dues professores de l’Institut Jaume Callís de Vic vam tenir l’oportunitat de visitar un centre d’estudis secundaris de Guarda, a Portugal. Guarda és una ciutat de 40.000 habitants situada a uns 200 km de Porto. És el municipi de més altitud del Portugal continental.
L'EDUCACIÓ A DEBAT
La visita al Agrupamento de Escolas Afonso de Albuquerque ens va sorprendre en molts sentits. Va ser una experiència molt positiva i enriquidora. Ens van acompanyar en tot moment un equip de professionals excel·lent que ens van compartir tota la seva feina i els seus principis entorn del món de l’educació.
Vam gaudir de debats molt interessants sobre el seu model educatiu i la seva manera d’afrontar l’educació dels joves. Els sistemes educatius es jutgen comparant els resultats d’un país amb els de l’altre. Segons el test d’educació Pisa, el 2002 només hi havia 2 països, Iran i Islàndia, en una posició pitjor que Portugal. Actualment, Portugal ha ascendit 44 llocs en aquesta escala.
La comparativa amb la realitat de Catalunya va generar infinitat de replantejaments i noves idees. Crec que aquesta és la millor aportació que es pot extreure d’un programa de mobilitat d’aquestes característiques.
Dilluns dia 16 de maig.
En arribar al centre ens van fer una càlida rebuda tot l’equip directiu. En particular els encarregats del projecte Erasmus van ser el director i professor d’educació física José António Carvalho, i també la cap d’estudis i professora de llengua espanyola Célia. Tots dos van ser uns grans amfitrions i els hem d’agrair tot el seu esforç i dedicació.
En aquest primer contacte ja vam profunditzar sobre els dos sistemes educatius, i també vam reflexionar sobre el futur de l’educació. Durant aquesta jornada vam poder visitar totes les instal·lacions del centre i vam poder observar que disposen de molts recursos materials i humans. De fet, un dels primers aspectes que ens va cridar l’atenció va ser la gran quantitat d’espai de què disposen, cosa que ben segur que condiciona tot el procés educatiu.
La segona i importantíssima diferència respecte al nostre model és la quantitat de personal. Quant a nombre de professors disposen d’una ràtio semblant a la nostra, però ells tenen la figura de “l’assistent”, que són un equip de 35 funcionaris que donen suport als 100 professors del centre, i que s’ocupen de totes les feines de vigilància, guàrdies, disciplina, neteja i moltes altres tasques que en el nostre cas sovint recauen en el professorat.
Dimarts dia 17 de maig
El dimarts va ser un dia de converses amb moltes persones. Vam poder assistir a dues classes d’espanyol, primer amb alumnes de setze anys i després amb alumnes de tretze anys. Vam estar-los explicant com funciona l’ensenyament a Catalunya i ells ens van explicar el seu sistema. També vam tenir ocasió de parlar-los de la nostra cultura i tradicions. Tots els alumnes es van mostrar molt educats i interessats.
A la tarda vam tenir una llarga i profitosa reunió amb tots aquells membres del claustre que van voler compartir amb nosaltres la seva experiència. Els vam exposar primer, tal com havíem fet al matí amb els alumnes, un parell de blocs. Els vam parlar primer del sistema educatiu català, així com del nostre institut en particular. I després els vam parlar sobre la nostra cultura i tradicions. Es va generar un debat enriquidor entre col·legues de feina on vam concloure que tenim problemes similars però realitats socials i polítiques molt diferents. La primera gran diferència és que a Portugal l’ensenyament és obligatori fins als divuit anys.
Dimecres dia 18 de maig
Com a professora d’Educació visual i plàstica vaig assistir a classes de geometria de batxillerat i a unes classes d’Educació visual. Va ser molt interessant per mi, ja que coincideix amb la matèria que imparteixo al meu centre, i també amb les edats dels alumnes. Vaig aprendre maneres diferents de desenvolupar un projecte dins de l’aula i vaig recopilar nous recursos per fer-ho.
Les meves conclusions, en aquest apartat, són que la matèria de l’ESO i la de batxillerat reben un tractament diferent ja des del mateix currículum. A l’Eso fan més o menys les mateixes hores, però tenen temps de completar molt bé la matèria perquè engloba menys continguts. Els altres continguts que nosaltres treballem a EViP i ells no, és perquè ho treballen a l’àrea de tecnologia.
Pel que fa a la seva matèria de geometria, que equival al nostre dibuix tècnic juguem amb clara desavantatge; ells disposen de 12 hores en tota l’etapa i nosaltres només de 7 hores.
Dijous dia 19 de maig
Aquest dia vaig continuar veient més classes de EViP, aquesta vegada amb alumnes de dotze anys.
També vaig poder tenir una reunió amb l’equip dels 4 professors del seminari d’Educació visual. Reunió també interessantíssima per nodrir-me de nous recursos i estratègies de treball. Amb ells vam estar parlant molt del valor que es dona a la nostra matèria dins els nostres sistemes educatius, en tots dos casos i des del nostre punt de vista clarament insuficient.