La invención de Hugo
Història i inicis del cinema
FITXA TÈCNICA
Títol original: Hugo (Hugo Cabret)
Director: Martin Scorsese
Musica: Howard Shore
Fotografia: Robert Richardson
Guió: John Logan
País: Estats Units
Data d'estrena: 24 de febrer del 2012.
Duració: 126 minuts
Gènere: Familiar, fantàstic, d'aventures i drama.
INTERPRETACIÓ
Hugo Cabret
Asa Butterfield
George Mèlies
Ben Kingsley
Isabelle
Chloë Grace Moretz
Mama Jeanne
Helen McCrory
Inspector d'estació
Sacha Baron Cohen
Pare de Hugo
Jude Law
René Tabard
Michael Stuhlbarg
Lisette
Emily Mortimer
Mr. Labisse
Christopher Lee
SINOPSIS DE L'ARGUMENT
Al voltant dels anys 30. Hugo Cabret és un nen horfe de 12 anys que viu entre els murs d'una estació de trens de París, la de Montparnasse. Hugo arregla els rellotges de l'estació, però també és un lladre que roba menjar i petites peces que necessita per poder reconstruir un autòmat que el seu pare no va poder acabar. Les peces les agafa d'una tenda de joguines que hi havia a l'estació, on el seu propietari és George Mèlies. Peró un dia aquest el descobreix i obliga a Hugo a donar-li una petita llibreta amb instruccions que sempre porta a sobre. L'Hugo coneix una noia com ell, anomenada Isabelle, filla del propietari de la botiga de joguines amb la que viurà un seguit d'aventures.
HISTÒRIA DEL CINEMA
George Mèlies
Tot va començar quan va assistir a la primera projecció dels germans Lumière, utilitzant el cinematògraf. Fascinat per aquell aparell, va decidir compar-ne un i muntar un estudi de cinema, així també creant la seva pròpia productora. Ell mateix era el director de totes les seves pel·lícules, en va fer al voltant d'unes 400. Apareixia en elles com un personatge més, i també creava tots els decorats i la vestimenta de tots els personatges que interpretaven la pel·lícula. També afegia tocs de color en algunes de les seves pel·lícules. Utilitzava petits trucs de màgia dels seus espectacles d'il·lusionisme, i els plasmava a les pel·lícules.
Una de les poques pel·lícules que es conserven avui en dia és "Viatge a la Lluna" (1902), la més important de totes. És un petit film d'uns vuit minuts aproximadament.
Els germans Lumière
La seva primera projecció va ser "La sortida de la fàbrica Lumière", l'any 1895. La van fer en una petita sala d'un Café de París. Un altre film que van projectar el mateix any va ser "L'arribada del tren a l'estació". Tots els espectadors es van apartar davant la pantalla ja que es pensaven que el tren sortiria de la pantalla i els atropellaria. Aquestes dues projeccions van ser un pas molt important per a l'història del cinema. Ells creien que res tindria èxit, però va ser totalment al contrari.
Referent a la pel·lícula, en una sorprenent escena, veiem a Hugo que baixa als rails sorprès al veure una clau en forma de cor. De sobte ve el tren i ja que no el poden aturar, descarrila. És un homenatge a la pel·lícula dels germans Lumière, ja que el tren descarrila i els espectadors en certa manera, s'aparten. Un altre moment referent a aquesta projecció, és quan George per primer cop descobreix el cinematògraf en una petita fira que visita amb la seva dona, la pel·lícula precisament que projecten és aquesta, i els espectadors també s'aparten dels seus seients.
Safety Last - "L'home mosca"
Aquesta escena de "L'home mosca" també apareix quan Hugo porta a la seva amiga Isabelle al cinema.
LA MÚSICA
Va nèixer a Toronto (Canadà) el 18 d'octubre de 1946. La seva carrera musical va començar en la seva participació a la popular banda Lighthouse. Un dels seus primers treballs en la música d'entreteniment va ser escriure música per a teatre. Entre 1975 i 1980 va ser el director musical de The Saturday Night Live, un programa televisiu molt conegut. I, el seu primer treball relacionat amb el món del cinema va ser amb una pel·lícula del 1978 anomenada "Rabid".
Una de les obres més importants de Howard ha estat la banda sonora de la trilogía "El senyor dels anells", dirigida per Peter Jackson. Li va donar un gran reconeixement públic. Peró també ha creat música per a moltes pel·lícules més, com per exemple El silenci dels anyells (1991), Big (1998) o Seven (1995).
Ha estat premiat varis cops als Oscar, als Grammy, als Globus d'Or i als premis Bafta.
-Premis Oscar:
Millor banda sonora
2002 - El senyor dels anells: La germandat de l'anell
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
Millor cançó
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
-Globus d'Or:
Millor banda sonora:
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
2005 - L'aviador
Millor cançó:
2004 - El senyor dels anells: El retorn del rei
-Premis Bafta:
Millor música:
1992 - El silenci dels anyells
-Premis Grammy:
Millor banda sonora - Pel·lícula, televisió o mitjà visual
2003 - El senyor dels anells: La germandat de l'anell
2004 - El senyor dels anells: Les dues torres
2005 - El senyor dels anells: El retorn del rei
Millor cançó - Pel·lícula, televisió o mitjà visual
2005 - El senyor dels anells: El retorn del rei
Característiques generals
Podem observar com el compositor, Howard Shore, fa servir una tècnica on associa a cada personatge un tema. Amb aquesta tècnica s'aconsegueix que al escoltar el tema ens vingui a la memòria el personatge, o viceversa. Aquesta tècnica s'anomena leitmotiv.
La música ajuda a descriure el personatge, sentint la música ja et pots fer una petita idea. Hi ha moltes diferències entre la música de cada personatge, ja que físicament i moralment són completament diferents. El tema d'Hugo s'anomena "Coeur Volant", ja que és una peça que encaixa perfectament amb el conjunt de l'obra, i també descriu en certa manera per on va encaminada la banda sonora
Banda Sonora (BSO)
ANÀLISIS D'UNA ESCENA
Però la part més important de l'escena és la seva música. Al principi de l'escena la música és més estrident, crea una sensació d'intriga. Quan la caixa s'obre sona una música màgica i misteriosa, igual que ho són els dibuixos que floten a l'aire. Però aquesta música s'atura ensec quan papa George obre la porta. En aquell moment tots els dibuixos cauen a terra i es produeix un moment de tensió i de por per com reaccionarà ell.
VALORACIÓ PERSONAL
La música que l'acompanya també m'ha agradat molt, i crec que la tècnica del leitmotiv està molt ben representada. Crec que és molt màgica i especial, cosa que fa que la pel·lícula també ho sigui.
Considero que està molt ben rodada i que es tenen en compte molts detalls, com per exemple tot el muntatge de la maquinaria del rellotge, em va sorprendre molt al veure tots els mecanismes.
No se m'ha fet pesada en cap moment, al contrari, se'm va fer molt curta. Recomano a tothom que la pugui mirar que ho faci.