El nostre cos

Clàudia Medina i Ariadna Riera

El cos físic

Com és el nostre cos segons l'edat?

0-10 anys: el nostre cos durant els 0 als 10 anys es va desenvolupant poc a poc, ens anem desenrotllant d'un a manera lenta però a l'alhora és l'etapa on ens anem fent alts, els ossos i músculs comencen a agafar forma i força per un futur. És l'etapa on comencem mentalment a decidir part del teu futur.

10-20 anys: és la etapa on el físic canvia radicalment (depèn també de la persona). Ossos i músculs ja es comencen a adaptar a les formes de la persona. També és l'etapa més difícil dels humans. És quan els adolescents comencen a decidir pel seu futur.

A partir de 20: A partir dels 20 anys el cos ja està desenvolupat i ja està acostumat a la forma física de la persona.

Depèn de la persona comença a envellir d'una manera més accelerada que d'altres.

De què està compost el nostre cos?

Tenim diferents relleus al nostre cos i centenars de formes diferents.

Principalment el cos està format de ossos, músculs i aigua.

Transtorns mentals i físics

Anorèxia i bolímia

L'anorèxia és un transtorn mental que prové principalment de les crítiques de les persones. Tot comença quan algú diu a una altra que està grassa, normalment aquesta persona no acostuma a creure's-ho a la primera però després de vàries crítiques cada cop es veu diferent davant del mirall. Fins que veu al mirall una persona que no és ella. No es veu com és realment sinó com han dit que la veuen els demés. Aquesta persona decideix posar un remei ràpid per veure's bé. Així que comença a deixar de menjar i a mirar fotos d'altres noies per a mirar d'assemblar-se a elles. A poc a poc això es converteix en una obsessió i això és l'anomenada anorèxia. Un cop agafada aquesta malaltia és molt difícil per a la persona tornar-se a veure's bé i per més que s'aprimi es continua veient-se gorda. És difícil superar la malaltia però no és impossible. Per poder-la superar el primer que s'ha de tenir en compte és que la mateixa persona reconegui que té aquesta malaltia i que vulgui aturar-la, que sàpiga les conseqüències que això pot suposar i que no vulgui que vagi a més.





La bolímia és semblant a l'anorèxia però no podem comparar una cosa amb l'altra. La causa de la malaltia és la mateixa, la crítica. Però a partir d'aquí tot va diferent. La persona afectada té ansietat de menjar, així que menja, però com que aquesta no havia menjat durant hores perquè creia que així s'aprimaria, menja amb massa ansietat, i menja massa. Després de menjar, però, la persona se sent malament amb ella mateixa per haver menjat tant després de fer l'esforç durant hores d'estar-se aguantant la gana. Així que treu tot el que ha menjat fent-se bomitar.