LA INVENCIÓN DE HUGO

Anàlisis "Música i cinema"

INTRODUCCIÓ

Un cop hem vista la pel·lícula, hem hagut de realitzar un treball sobre l'ànalisis musical de la pel·lícula "La Invención de Hugo". L'eina que he utilitzat és "Smore", una aplicació online que serveix per fer pàgines web.

Amb Smore he pogut ser creativa ja que he tingut l'opció d'escollir l'estil o model que he volgut. És molt visual i ens permet posar textos, imatges, vídeos... i tot d’una manera molt fàcil.

1. FITXA TÈCNICA

Títol original : La invención de Hugo Cabret


Any: 2011


Duració: 127 minuts


País: Estats Units


Director: Martin Scorsese


Guió: John Logan (Libre: Brian Selznick)


Música: Howard Shore


Fotografia: Robert Richardson


Actors/Actrius:


  • Asa Butterfield - Hugo Cabret.
  • Chloë Grace Moretz - Isabelle, fillola de Georges.
  • Ben Kingsley - Georges Méliès, propietari de la botiga de joguines.
  • Sacha Baron Cohen - Inspector Gustav
  • Jude Law - El pare d'Hugo.
  • Christopher Lee - Monsieur Labisse, el llibreter.
  • Helen McCrory - Mama Jeanne, esposa de Georges.
  • Michael Stuhlbarg - René Tabard, historiador cinematogràfic.
  • Marc Aponte - Julien Carette, maquinista.
  • Emily Mortimer - Lisette, la florista.
  • Ray Winstone - Claude Cabret, oncle d'Hugo.
  • Frances de la Tour - Madame Emilie, propietària del cafè.
  • Richard Griffiths - Monsieur Frick, el venedor de diaris.
  • Emil Lager - Django Reinhardt, el guitarrista.
  • Michael Pitt - Operador d'un projector.


Productores: GK Films / Infinitum Nihil / Warner Bros. Pictures


Gènere: Aventures. Drama. Fantàstic. Intriga | Anys 30. Cinema dins del cinema. Steampunk. Cinema familiar. 3-D


Valoració: 6,9


Premis:


2011: Òscars: 5 premis Tècnics. 11 nominacions, incloent millor pel·lícula i director


2011: National Board of Review: Millor pel·lícula i millor director


2011: Globus d'Or: Millor director. 3 nominacions, incloent Millor pel·lícula dramàtica


2011: Premis BAFTA: Millor disseny de producció i so. 9 nominacions, incloent millor director


2011: Critics Choice Awards: Millor direcció artística. 11 nominacions


2011: Satellite Awards: Millors efectes visuals. 5 nominacions, Incloent millor pel·lícula


2011: Associació de Crítics de Los Angeles: Millor disseny de producció


2011: Nominada Premis David di Donatello: Millor pel·lícula estrangera


2011: American Film Institute (AFI): Top 10 - Millors pel·lícules de l'any


2011: Associació de Crítics de Chicago. 5 Nominacions

PERSONATGES PRINCIPALS

2. SINOPSIS DE L'ARGUMENT

París en els anys 30. Hugo és un nen orfe i fill d'un rellotger que viu entre els murs d'una atrafegada estació de trens parisenca. Havent heretat l'habilitat per la construcció de les màquines del seu pare, intentarà reconstruir un autòmat que va deixar incomplet el seu progenitor. Durant aquest temps, ningú sap de la seva existència fins que una nena, Isabelle , el descobreix. A partir d'aquell moment, continuarà el seu objectiu amb l'ajuda d'ella. Poc a poc aniràn descobrint qui és realment George Méliès i aniràn donant pas a un món inesperat, ple de fantasies en què cadascú trobarà les seves pròpies respostes en la seva imaginació, en els invents, les màquines i la ciència ficció, on aquí tot és possible, fins i tot que els somnis es facin realitat, encara que sigui enmig de la realitat més miserable.


  • El director, Martin Scorsese, realitza la seva primera pel·lícula dirigida al públic infantil gràcies a aquesta adaptació de la novel·la original de Brian Selznick, "La invención de Hugo Cabret".

TRÀILER PEL·LÍCULA

La invención de Hugo - Trailer en español

3. HISTÒRIA DEL CINE

  • George Mèlies



El 28 de desembre de 1895, el famós George Méliès va assistir a la primera projecció que es fa amb un cinematògraf gràcies a que els mateixos germans Lumière el van convidar.

Quan va veure a la pantalla que unes imatges es bellugaven va exclamar ple de satisfacció: "Magnífic! Un truc extraordinari!". A George, aquest invent li va semblar una perfecta innovació i es va interessar en la seva venta però, els germans Lumière es van negar rotundament a llogar-li l'aparell que feien servir. Per a ells, el cinematògraf era tan sols un descobriment científic destinat a la recerca i no pas un invent ideal per a un futur, creien que la curiositat del públic aniriria desapareixent amb el temps. Tot i així, Méliès no els fa cas, i segueix pensant que el cinema es convertiria en un espectacle.


A partir d'aquest moment, decideix marxar a Londres per aconseguir comprar un projector que ell mateix va equipar. En tornar de Londres, es fa contruir un estudi i crea la seva pròpia productora on finalment va rodar més de cinc-centes pel·lícules entre el 1896 i el 1914. ("Viatge a la lluna" de l'any 1902 va ser tot un prodigi per l'època).


Més endavant, decideix transformar el seu teatre de París en cinema fent dues sessions: La mágia en les sessions de matí, mentre que les sessions de nit eren exclusivament pel cinematògraf.

  • Germans Lumière


"Al 1895 va aparèixer una de les primeres pel·lícules que es va exhibir en públic. Es titulava L'arribada d'un tren a l'estació de la Ciotat i el seu argument es basava exactament al títol. Aquesta innovació va soptar tant al públic que quan la locomotora s'acostava a la pantalla a tota velocitat, moltes de les persones cridaven i fins i tot, convençudes de que el tren podia traspassar la pantalla de veritat, van marxar corrent. Realment, va ser la primera vegada a la vida que veien una cosa així ".


Els germans Lumière després d'haver filmat uns quants centenars de pel·lícules d'un minut, van decidir mostrar-ho en públic.


Ho van fer amb por ja que no ho tenien gaire clar, doncs pensaven que allò era només una qüestió d'interès científic i no pas d'interès artístic o d'interès comercial.


L'estrena de la primera filmació, La sortida de la fàbrica Lumière de l'any 1895, la van voler fer en una petita sala del Grand Café del Boulevard des Capuchines (París) per por al fracàs. Per anunciar aquesta projecció van utilitzar un cartell on hi havia una explicació ben curiosa:"Aquest aparell permet recollir, en sèries de proves instanànies, tots els moviments que, durant un cert temps, se succeeixen davant l'objectiu i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les imatges sobre una pantalla i davant un públic assegut a la sala".


Finalment, l'èxit va ser immediat. Tothom va quedar bocabadat.

1895: LA LLEGADA DEL TREN (HERMANOS LUMIÈRE)

ENTREVISTA DEL GEORGE MELIÈS I ELS GERMANS LUMIÈRE

"Aquestes últimes setmanes hem estat treballant l'inici del cinema, aquells primers pioners que van fe possible portar el setè art fins als postres dies. Així doncs, després d’informar-nos sobre a biografia d’aquests primers mestres cinematogràfics: els germans lumière i George Meliès. Hem jugat amb la figura d’aquests personatges i el seu paper en els inicis del cinema, hem imaginat i creat un diàleg fictici de la trobada que van tenir aquests personatges a Paris per tal de discutir sobre el cinematógrafo.

L’hem creat entre l’Alicia Secaduras i jo. Esperem que us resulti tan interessant com a nosaltres."

  • L'home mosca


"-Mi padre siempre me llevaba al cine para mi cumpleaños- respondió él.
- ¿Y qué películas has visto?- preguntó Isabelle.
- El año pasado vimos una en la que un hombre se quedaba colgado de las agujas de un reloj gigantesco.-
-¡Ah, esa es muy buena! Se llama El hombre mosca- dijo Isabelle-.

El Hombre Mosca ... Escena del Reloj (Harold Lloyd)

4. LA MÚSICA

  • Autor


Howard Leslie Shore és un compositor i saxofonista canadenc, conegut per les seves bandes sonores per a pel·lícules. Ha compost les partitures de més de vuitanta pel·lícules, especialment la música El silencio de los corderos i les pel·lícules de El Señor de los Anillos, per la qual va obtenir tres Premis de l'Acadèmia. També és un col·laborador constant del director David Cronenberg, havent compost des de 1979 totes les partitures de les seves pel·lícules, excepte una.

També ha compost obres de concert incloent una òpera.

PREMIS

Big image
Big image
  • Característiques generals de la banda sonora


La música de Shore realça el to màgic i fantàstic de la història. En moltes escenes i fragments musicals deixen escoltar clarament aquesta intenció.


Cal dir que el resultat musical d'Hugo és d'allò més gratificant, tot i que també cal advertir que el so parisenc de la banda sonora pot resultar una mica pesat per a alguns.


Bona part del protagonisme instrumental el té la musette, un tipus d'acordió que es va popularitzar a París a principis del segle XX.

La musette és el centre d'una petita formació orquestral. La idea del compositor és que la música que escoltem estigui formada per diverses capes que li donin profunditat, de manera similar a les imatges en 3D de la pel·lícula.


Al començament, veiem el mecanisme intern d'un rellotge. Les notes que simulen el tic tac del mecanisme es barregen amb el so electrònic de les Ones Martenot i escoltem llavors un misteriós motiu de cordes. Les imatges ens porten des de l'Arc del Triomf a la Torre Eiffel i, quan ens endinsem a l'interior de l'estació de tren, vam sentir un tema format per parells de vuitenes al piano. És un dels temes recurrents creats pel compositor canadenc, que utilitza per referir-se a la recerca d'Hugo, i el trobem en pistes com "snowfall", "Hugo 's Father", "Purpose" o "Trains".


La imatge del nen apuntant la cara per un forat del rellotge de l'estació dóna pas al tema principal de la banda sonora, que també podem anomenar tema d'Hugo. És un vals d'estil francès, amb aquest acordió parisenc tan característic que pot sonar a clixé, però que s'ajusta perfectament a les escenes costumistes de l'interior de l'estació: la florista, el repartidor de baguettes, el quiosquero, la senyora del gosset , el llibreter i l'ancià del lloc de joguines.


El tema principal s'escolta amb freqüència al llarg de la pel·lícula. A més d'en "The Thief", que acompanya l'escena inicial descrita, ho sentim amb caràcter evocador al final de "The Clocks" -mentre el protagonista veu el cel nocturn de París- o el magistral "The Message" -quan l'autòmat revela seus secrets-. També a "Purpose" i de manera especialment emotiva en la segona meitat de "A Train Arrives in the Station", interpretat amb acordió i piano.


El tema d'Hugo és també el de la cançó "Coeur Volant", escrita per Howard Shore, Elizabeth Cotnoir i Isabelle Geffroy, nom real de la cantant francesa Zaz, que és qui la interpreta.



Un altre dels temes és l'associat a l'autòmat, que Shore presenta sovint amb piano o celesta, de vegades amb flautes i en ocasions amb Ones Martenot. El tema conté intriga, suspens i, particularment, cert grau de màgia. L'escoltem per primera vegada en "The Clocks", quan Hugo es dirigeix al seu amagatall de l'estació. El tema és més evident en "Hugo 's Father", durant el flashback en què el nen recorda al seu pare i com l'autòmat arribar a les mans, i brilla de manera especialment màgica en "The Message". També el trobem en "Ashes", "Purpose", "Trains" o "Papa Georges Made Movies".



L'escena que acompanya "Hugo 's Father" introdueix un motiu interpretat amb la guitarra que associem al pare. S'escolta molt poques vegades, donad a la poca presència del personatge que encarna Jude Law, però crida l'atenció en aquest tall, així com a "Ashes", en una escena en què veiem la tomba on és enterrat, i en "The Message ".


Un altre personatge amb tema propi és l'inspector de l'estació, interpretat per Sacha Baron Cohen. Sempre va acompanyat per el seu dòberman. El tema que Shore ha creat per a aquest és una marxa còmica que en ocasions és interrompuda per acords abruptes, el que reflecteix tant el seu caràcter autoritari com el seu patetisme. La seva melodia és executada amb freqüència pel fagot, encara que també per altres instruments. El tema de l'inspector ho sentim per primera vegada en "The Chase", quan persegueix al protagonista per tota l'estació, i més tard en altres, com "The Station inspector" o "A Ghost in the Station".

MÚSICA EN CODIS QR

Aprofitant que la professora de música, l'Adelaida, em va ensenyar com funcionaven unes pàgines online per poder realitzar codis qr, he decidit construïr els audios en codis per tal de que sigui més còmode poder escoltar-los. A les imatges que us deixo a continuació, podreu escoltar tota la llista de la banda sonora de la pel·lícula. A cada imatge hi ha un audio.
  • Anàlisis d'una seqüència


Durant l'escena en que l'inspector de l'estació persegueix al protagonista, podem veure com la música que sona és un dels seus propis temes. ("The Chase").


Com podem escoltar, la música és ràpida; amb el so de més d'un instrument; sense veure cap imatge, ens dona la sensació de que estan buscant alguna cosa ja que és una música d'intriga, per tant encaixa perfectament a l'escena de la pel·lícula; va pujant el so dels instruments a mida que l'acció augmenta...


Pot haver algú que consideri el so una mica pesat, però em de reconèixer que queda perfectament amb el que la pel·lícula ens vol arribar a transmetre.

Big image
Howard Shore - The Chase (Hugo Soundtrack) [HD]

5. CRÍTIQUES I VALORACIÓ PERSONAL

-"No entiendo de cine desde un punto de vista profundo. No veo películas buscando signifados metafóricos sobre los sueños y el amor perdido. Simplemente me siento e intento disfrutar. Hay películas con las que disfruto, y otras con las que desconecto y pienso en mi agenda del día siguiente.
La invención de Hugo está en esa segunda clase de películas. Sin negar la excelente calidad técnica, ambientación, decorados, etc. Pero en contraposición con la mayoría de críticas, a mi no me pareció ni una obra de arte ni nada parecido. De hecho, los momentos en los que el director busca emocionar, se ve claramente que el director quiere emocionar. Bueno, no me he explicado bien, pero da igual. Nadie o casi nadie estará de acuerdo con esta crítica. "- Anònim


-"Mucho mejor como homenaje cinéfilo que como película en sí"- Anònim

Personalment, aquesta pel·lícula m'ha semblat d'allò més interessant, emotiva, intrigant i màgica. Moltes vegades busquem crítiques i punts dolents on no n'hi ha. Amb això no vull dir que aquest film no tingui cap error però considero que és un clar exemple d'un treball fantàstic, treballat i molt ben interpretat. Gràcies a aquesta pel·lícula, tota aquella gent que no coneixia l'origen del cinema, l'ha pogut arribar a entendre i a més a més, amb la sort d'aprendre gaudint del que veu i no pas, amb un llibre a la mà. Tant l'origen, els anys, o la història són fets que han quedat gravats (millor dit impossible) al nostre cap i d'una manera molt fantàstica.

6. ALTRES

Behind The Scenes


En aquest vídeo, encara que no entenguem perfectament el que diuen, podem observar els montatges que fan; de la manera que treballen; les càmares i plànols que utilitzen; la roba que porten; com el director els informa del que han de fer (de la millor manera possible)...

Veure després reflexat a la pantalla tot el treball fet deu ser una passada!! És un món imaginari i màgic a la vegada..

Hugo - Behind the scenes

"EL CINE HACE POSIBLE LO IMPOSIBLE"