La Invención de Hugo és una pel·lícula de Martin Scorsese, famós director americà, que tracta sobre Hugo Cabret, un nen de 12 anys que viu tot sol a dins dels mecanismes del rellotge d'una estació de tren. Aquest nen dedicava hores i hores a arreglar un autòmata. Ja que quan es va morir el seu pare, l'última acció que van fer conjuntament va ser arreglar aquest estrany invent, i l'Hugo pensava que si l'arreglava rebria un missatge del seu pare...

Un dia, va intentar robar un objecte d'una botiga d'allí mateix de l'estació. El botiguer li va prendre un llibreta molt imporant per a ell, i se la va emportar a casa. Hugo el va seguir i allí va conèixer a la fillastre del botigaire.

Amb ella, la Isabelle, van passar llargues hores junts, fins que van descubrir que el padrastre de la jove amiga de l'Hugo, era el gran director de cinema George Méliès. Ells dos van investigar molt sobre el tema i van ajudar a Méliès a sortir de la depressió de que la majoria de les seves obres d'art fossin perdudes.

Finalment, George realitza una esplèndida gala commemorant el seu traball i rep la noticia de que han pogut recuperar i restaurar unes 80 pel·lícules seves. Ho agraeix a Hugo per les seves accions i després convida a tothom a "perseguir els seus somnis".

George Méliès (1861-1938) va ser un il·lusionista i director de cinema molt recordat pel fet de que va ser dels primers en dedicar-se a aquesta professió, i essencialment per a fer servir efecte especials (cosa nova a aquells temps) i ademés va innovar en el tema del cinematògraf, i és per això que ha sigut recordat com El mag del cinema.

Els seus inicis van ser que primerament, per culpa de que va emigrar a Anglaterra, a especialitzar-se en el món de la màgia. Després es va encarregar, juntament amb el seu pare, del negoci familiar. QUan el pare es va retirar ell es va negar a seguir i es va dedicar al cinematògraf.

Méliès va assistir a l'estrena del cinematògraf dels germans Lumière. Allí, va decidir dedicar-s'hi. Va muntar el seu propi estudi de gravació i va dirigir i interpretar més de 500 pel·lícules. Les més conegudes són El Viatge a la lluna (1902) i El viatge impossible (1904).

Després de tenir un èxit bestial, la Primera Guerra Mundial va derrocar el negoci de Méliès i del seu munt de pel·lícules en van quedar ben poques. Les va vendre a fàbriques químiques, les quals les van fer servir per a fer tacons de sabata.

Aquesta és la pel·lícula més coneguda de Méliès.

I aquí hi teniu un vídeo dedicat a Méliès que segur que us ajudarà apracticar l'anglès.

August i Louis Lumière van ser els inventors del cinematògraf. Eren inventors, físics i industrials francesos que tenien moltes coses en comú. Van estudiar al mateix lloc, eren socis de la mateixa empresa, es van casa amb dues germanes...per tant, no va ser complicat que es posessin d'acord alhora de treballar junts per a construir el primer cinematògraf.

Els dos germans van inventar el cinematògraf ja que van mamar des de petits la fotografia, ja que el seu pare s'hi dedicava, i creien que s'havia de crear la fotografia en moviment, i així va sorgir el cinematògraf.

Els dos germans van fer un conjunt d'onze films. La més coneguda, evidentment, la que va suposar la primera pel·lícula de la història: La sortida dels obrer de la fàbrica. Tot i que els dos germans no hi tenien gaire confiança en l'invent, va tenir un èxti total.

En La invención de Hugo, indirectament, es fa un reconeixament a aquests dos personatges. QUan Hugo somnia que un tren l'embesteix és una distinció a la pel·lícula dels dos germans L'arribada del tren.

La sortida dels obrers de la fàbrica.

Documental sobre els Lumière i l'invent del cinema.

Martin Scorsese tambés fa un reconeixament a la pel·licula L'home mosca. La pel·lícula muda protagonitzada per l'actor Harold Lloyd. Aquí us deixo l'escena del rellotge d'aquesta pel·lícula. Atenció que no és apte per a vertiginosos;)

Howard Shore és l'autor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula. Un compositor i saxofonista canadenc autor, d'entre altres bandes sonores, de la del Senyor dels Anells, La Saga Crepúsculo, la triologia de El Hobbit, El Lobo de Wall Street...

Ha obtingut un total de 10 premis com a reconeixament a les seves obres, entre Òscars, Globus d'Or i Grammys. Per la banda sonora de la nostre pel·lícula va ser nominat als premis Òscar i als Globus d'Or, però no va rebre la preciada estatueta en cap de les dues nominacions. Prement AQUÍ podreu veure amb exactitud els seus galardons.

La banda sonora del compositor Howard Shore és una declaració d'amor, tant per la cultura francesa dels anys trenta com pels primers i innovadors temps del cinema. La música de Shore està composta per dos conjunts (l'un allotjat dins de l'altre), per crear una sensació de capes en la paleta musical. Dins d'una orquestra simfònica completa hi ha un conjunt més petit, una mena de vivaç orquestrina francesa de ball amb instruments com les ones de Martenot, acordions, címbals, pianos trucats, guitarres espanyoles, contrabaixos, una bateria dels anys trenta i un saxo alt. La Banda Sonora (BSO)de la Pel·lícula inclueix 21 temes que són els següents:

1 The Thief

2 The Chase

3 The Clocks

4 Snowfall

5 Hugo’s Father

6 Ashes

7 The Station Inspector

8 Bookstore

9 The Movies

10 The Message

11 The Armoire

12 Purpose

13 The Plan

14 Trains

15 Papa Georges Made Movies

16 The Invention of Dreams

17 A Ghost in the Station

18 A Train Arrives in the Station

19 The Magician

20 Coeur Volant, Zaz

21 Winding It Up

AQUÍ us deixo un enllaç on podreu escoltar unes quantes peces d'aquesta banda sonora que us ajudaran a posar-vos en situació de bona part de la pel·lícula, ja que a cada personatge li representa una música o una altre en funció del caràcter d'aquest, això sí, la música també ajuda a definir com és el personatge. Evidentment, a cada personatge no li pertoca el mateix ritme musical (animada o lenta), entre altres coses, ja que cada personatge té la seva pròpia.

En aquesta seqüència és quan Hugo vol passar desaparcebut davant el vigilant de l'estació. En la música es troben detalls d'humor, ja que és el personatge més còmic del film, ademés i com d'intriga, ja que no se sap com acabarà l'escena.

En aquesta segona seqüència, veiem com l'Hugo que fascinat pel truc de màgia que li ensenya George Méliès. La música tocada per a una orquestra que actua allí mateix, a l'estació, ens dóna la sensació de que treu la part més juganera del nostre jove protagonista, com si representés l'esperit juganer de tot nen.

Reconec que si no hagués sigut per l'explicació que ens feia la professora de la pel·lícula, els detalls més importants del film els hagués perdut, com és el més bàsic, el reconeixament a George Méliès.

Personalment m'ha agradat força. Sobretot m'agradaven les escenes en que estaven els dos joves protagonistes junts vivint aventures, també les parts còmiques del vigilant de l'estació amb el seu gos i sobretot les parts més tendres de la pel·lícula, com la escena final en que Méliès agraeix tot el que Hugo havia fet per a ell. Per altre part, hi havia alguna escena que es feia un pèl pesada, com la que mostra l'estudi de Méliès i com gravaven les pel·lícules.

Podríem dir que el film, per a mi, mereix un 8,5.