Història del Poblenou

Escola d'Hosteleria

Principalment, el Poblenou va ser una zona humida pantanosa. Entre els segles XII i XIII, es va transformar en camps de pastures, on també van començar a aparèixer masies. Al primer terç del segle XIX va començar la revolució industrial a Sant Martí. Es aleshores quan es va donar un gran impuls a la fabricació. Hi havia una gran abundància de fabriques distingides en activitats com el blanqueig, l’estampat i la tintoreria.


Actualment, encara podem trobar alguna xemeneia d’alguna fàbrica pel barri. Per exemple, al costat de l'escola d'Hosteleria n'hi ha una.

Si tirem uns deu/vint anys enrere en el temps, veurem que on és l'escola d'hosteleria no hi havia més que descampats, tot i que si tirem alguns segles més enrere, la cosa canvia. Hi havia una fàbrica, la famosa fàbrica de Can Girona.

Can Girona

Can Girona, va ser una fabrica fundada el 1862, situada al final del carrer Taulat, concretament en el carrer Ferrers. Es tractava d’una fundició de segona mà. Can Girona va construir peces, aparells de ferro per els trens i concretament els primers carrils ferroviaris de Catalunya . El 1881, es va transformar en Materials per Ferrocarrils i Construccions i també es va especialitzar en la fabrica de vagons , ja que tenia una línia pròpia que es connectava amb Barcelona-França. El 1907, va disposar d’un alt forn propi, que era un forn per fondre el metall i el 1928, en va disposar de dos, junt amb tallers per la producció de moles i a la producció de material ferroviari i d’automòbils.

La torre de les aigües


La torre de les Aigües de Can Girona fou projectada l'any 1882 per l'arquitecte Pere Falqués. Té cinquanta-un metres d'alçada per dotze metres de diàmetre.


La imatge que hem pogut veure anteriorment és el gravat del projecte original de 1881 i un plànol d'una secció de la torre, per Pere Falqués.


En els seus inicis, l'objectiu de la torre va ser captar l'aigua del riu Besòs per utilitzar-la com a aigua de consum per a la ciutat de Barcelona, l'any 1880. El projecte però, no es va dur a terme perquè l'aigua no reunia les condicions de potabilitat necessàries per al seu consum. L'any 1920, MACOSA va comprar la torre per utilitzar l'aigua amb finalitats industrials i va quedar integrada en el seu conjunt fabril.


En la construcció es va utilitzar únicament maó ceràmic massís en en cilindre i els contraforts interiors com en les voltes catalanes de les escales i els replans.

L'actualitat

Bé, com hem pogut veure a l'última imatge, encara existeix la torre de les aigües. Al voltant hi ha cases i diferents edificis, entre ells, el de l'escola d'Hosteleria.

Fonts d'informació

Clàudia Martí i Alba Chaves