SANTA JOAQUIMA de VEDRUNA
Santiago Castro i Adrià Planells
Santa Joaquima
Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 - 1854), religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes. És venerada com a santa per l'Església catòlica.
La seva família
Joaquima va néixer en una família molt religiosa, i per això desde petita li va desperta l'interès per la religió.
Del matrimoni fins que queda vídua
La seva vida conjugal fecunda està marcada per tres fets negatius crucials: el rebuig inicial pels pares de la núvia Teodor Vic, la Guerra de la Independència (1808-1814), en què el marit convençut patriota, va participar activament, i la mort prematura de tres dels seus fills. Com a resultat de la guerra, Teodor va contreure tuberculosi i va morir el 6 de març, 1816, Barcelona. vídua Joaquima amb sis fills i 33 anys d'edat, va sortir de Barcelona i es va traslladar a Mas Escorial Vic, la llar ancestral de la família del seu marit, que ara li pertanyia a ell, i on havia viscut els difícils anys de guerra (1808 -1813). Va obtenir allà, no sense dificultats, la formació humana i espiritual dels seus fills. Alhora, va reprendre el seu desig mai s'oblida la vida religiosa contemplativa, un projecte que, però, va haver de posposar la seva mare deures. Dels sis fills supervivents, Joseph i Agnes Joaquim formar una família; Anna i Teresa abraçar la vida religiosa del Monestir de Clarisses de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona); i Maria del Carmen Teodora professen la vida monàstica al monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona. Durant el temps de la seva viduïtat, Joaquima de Vedruna amb valor entrenat en la vida espiritual, amb intensa pregària i pràctiques penitencials i tractant d'organitzacions benèfiques.
Que va fundar?
Durant la seva vida Santa Joaquima va fundar diversos edificis públics amb l'interès d'ajudar a la gent amb poques oportunitats. i les germanes carmelites de la caritat al 1826
Escoles
El trobament casual, l'any 1819, amb el caputxí fra Esteve d'Olot(Esteve Fàbrega i Sala, 1774-1828), a l'església dels Caputxíns de Vic, va marcar un canvi de rumb decisiu en el seu projecte de vida religiosa. El caputxí l'orientà cap a la fundació d'un nou institut religiós dedicat a la cura dels malalts i a l'educació de les noies d'extracció social humil.
La seva vida religiosa
No obstant això Joaquima dedica la resta de la seva vida a activitats d'ensenyament i assistència de malalts, per la qual cosa el seu director espiritual, el caputxí Esteve d'Olot li va suggerir que fundés a 1826 la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat. El bisbe de Vic, Pau Jesús Corcuera, d'origen gadità, li va demanar que fos d'inspiració carmelita, per la gran devoció a la Mare de Déu del Carme. Que es tenia i encara es té a Cadis. El mateix bisbe va escriure la regla el 6 de febrer de 1826 i el 26 de febrer d'aquest mateix any, ella i altres vuit dones van pronunciar els vots.
Com va morir?
Finalment, la malaltia l'obliga a abandonar el seu lloc com superiora de l'ordre i, tot i que va morir a causa d'un brot de còlera a Barcelona, durant els quatre últims anys de la seva vida va ser víctima gradual de paràlisi. Va morir el 28 d'agost de 1854 a l'edat de 71 anys.
Joaquina era coneguda pel seu gran sentit de l'oració, confiança profunda en Déu i caritat desinteressada. Va ser beatificada pel papa Pius XII el 1940 i canonitzada el 1959 pel papa Joan XXIII.
La seva festivitat se celebra el 22 de maig.
Joaquina era coneguda pel seu gran sentit de l'oració, confiança profunda en Déu i caritat desinteressada. Va ser beatificada pel papa Pius XII el 1940 i canonitzada el 1959 pel papa Joan XXIII.
La seva festivitat se celebra el 22 de maig.
SANTA JOAQUINA DE VEDRUNA 1
Himno Santa Joaquina