deixalles espacials

Les amarres electrodinàmiques

Què són i quin és el problema?

Les deixalles espacials són restes de naus, satèlits fora de servei... que estan en òrbita al voltant de la Terra.

N'hi ha cada cop més i és un gran problema. A causa de les deixalles espacials és molt perillós circular per l'òrbita terrestre i poden provocar desperfectes. Si no s'hi fa aviat alguna cosa, arribrà a un punt en el que no s'hi podrà passar, Perquè a causa del síndrome de Kessler quan s'arribi a una quantitat determinada de deixalles, el nombre de col·lisions entre aquestes anirà a cada vegada més i al col.lisionar es trencaran en fragments més petits i encara hi haura més deixalles i més col·lisions.

Quins són els metodes per resoldre'l?

Per resoldre aquest problema, els cientifics han proposat diferents mètodes: fer-les "desorbitar" amb un cable electrodinàmic o amarres electrodinàmiques, utilitzar làsers per destruir-les, capturarles amb arpons, recollir-les amb un vehicle espacial, congeler-les amb gel aeri...

Mètode escollit: les amarres electrodinàmiques

Aquest mètode consisteix en acoblar al satèlits un cable que quan deixin d'estar en ús es desplegui i amb la corrent que el recorre junt amb el magnetisme terrestre genera una força que permet el desplaçament del satèlit d'una òrbita a una altre més baixa.

La Comissió Europea FP7 ha iniciat un projecte anomenat BETs que preten eliminar deixalles espacials amb aquest metode. (BETs)

BETs Animation

qui promou aquest mètode?

Aquest mètode és promogut per la Comissió Europea FP7.

avantatges de les amarres electrodinàmiques

Els avantatges d'aquest mètode és que costa poc i és senzill; sense cap esforç extre, els satèlits quan deixen de ser útils van caient i al entrar a l atomsfera es desintegren.

inconvenients de les amarres electrodinàmiques

Un dels principals inconvenients d'aquest mètode és que es pot aplicar als satèlits nous avans d'enviar-los a l'espai, però als que ja estan en òrbita no sel's pot acoblar i s'ha de fer amb un altre mètode.

quant costa?



La recerca i el desenvolupament d'aquest mètode ha costat 6'5 milions d'euros.

Big image