L'ovella Dolly

La màgia de la ciència

Introducció a la clonació

La clonació es pot definir com el procediment tècnic mitjançant el qual es pot obtenir un individu a partir d'una cèl·lula d'un altre individu ja existent, amb el que tots dos serien genèticament iguals, és a dir, tindrien la mateixa dotació genètica.

És una tècnica relativament nova: no fa més de 60 anys que es va fer la primera clonació amb unes granotes a la Universitat de Pennsylvania (foto de l'esquerra), a càrrec dels científics Robert Briggs i Thomas J. King.

Introducció al treball

L'ovella Dolly era una femella d'ovella i el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula somàtica, utilitzant el procés de transmissió nuclear. Va ser clonada per els científics Ian Wilmut, Keith Campbell i alguns científics més del Roslin Institute i l'empresa de biotecnologia PPL Therapeutics d'Escòcia. Va néixer el 5 de juliol del 1996 i va morir el 14 de febrer del 2003 d'una malaltia pulmonar progressiva.

Línia del temps: les fites de la clonació i de la vida de l'ovella Dolly

Què és la clonació reproductiva i com funciona?

La clonació reproductiva es basa en crear una còpia genèticament idèntica a un animal concret. És a dir, és la creació d’un individu genèticament idèntic a un altre, com si fossin bessons idèntics. Tot i ser tècnicament possible encara no s’ha perfeccionat i comporta molts problemes per l’individu clonat (com el síndrome LOS, per culpa del qual el clon creix molt més que l’animal original). Està totalment prohibit clonar humans.


Per aconseguir la clonació es parteix d’una cèl·lula de l’animal adult que pretenem clonar. D’aqueixa cèl·lula se n’extreu el nucli (que conté la informació genètica) i s’implanta a un òvul no fecundat i enucleat d’un individu de la mateixa espècie. Aquest òvul s’implanta en una femella per fer la gestació i l’animal que neix serà un clon de l’animal del qual hem extret el nucli primer.



biology - nuclear transfer (clone creating)

Clonació de l'ovella Dolly

De les glàndules mamàries d'una ovella els científics involucrats en el projecte van extreure-li una de les seves cèl·lules somàtiques (que conformen els teixits i òrgans dels éssers vius, constitueixen la major part de les cèl·lules d'un organisme i contenen la informació genètica de l'individu). Mitjançant microinjeccions van introduir el nucli de la cèl·lula somàtica a l'òvul prèviament enucleat (li havien extret el nucli). Amb impulsos elèctrics es va activar l'òvul perquè comencés la seva divisió, tal i com ho fan els òvuls fertilitzats en un procés natural de reproducció. Al sisè dia, s'havia format un embrió, que va ser implantat en l'úter d'una tercera ovella. Després d'un període normal de gestació (d'uns 150 dies per una ovella) va néixer la Dolly: una ovella exactament igual a la seva mare genètica.


Val a dir que no va ser fàcil aconseguir-ho: de 277 fusions entre òvul i l'ADN només 29 embrions es van desenvolupar i van ser implantats en 13 "mares d'alquiler", ovelles terceres, i finalment de tots aquests embrions només un, la Dolly, va tirar endavant i néixer.


Dolly va viure tota la seva vida al Roslin Institute d'Edinburgh. Allí fou aparellada amb un xai i va tenir sis descendents (la primera, Bonnie, nascuda l'abril del 1998, les bessones Sally i Rosie i els trigènims Lucy, Darcy i Cotton), demostrant que els animals clonats poden reproduir-se.

Nuclear Transfer

Problemes de la clonació

En general, quan es clonen animals es donen una sèrie de problemes comuns:

- Per aconseguir un embrió que maduri és necessari fer una gran quantitat d'intents amb altres embrions.

- Els animals clonats presenten abundants problemes de salut, malformacions i defectes (com ara grandàries anormals, disfuncions metabòliques, etc.)

- Molts dels fetus moren abans del naixement.

- Molts clons no arriben a l'edat adulta per tots els problemes de salut que presenten.


En el cas de l'ovella Dolly, el 2001 va desenvolupar una artritis en les articulacions d'una pota posterior i va començar a caminar rígidament. A més a més, patia d'adenomatosis pulmonar ovina, un tumor de pulmó induït per un virus freqüent entre les ovelles criades en confinament. Els seus cromosomes eren més curts que els d'una ovella normal i presentaven signes anòmals, com si siguessin d'una ovella de més edat. Al final, com que va envellir prematurament, es va descobrir que havia heredat l'edat cel·lular de l'ovella de la qual se l'havia clonat, de sis anys en aquest cas.

Podrem clonar espècies extingides?

Els recents avenços tecnològics han ressuscitat la hipòtesis de que emprant l’ADN d’una espècie extingida, se la podria tornar a la vida mitjançant la clonació. Alguns animals proposats per a tornar a la vida són el mamut (extingit fa 3600 anys) i el dodo (extingit el s. XVII).

Tot i així, s’ha de millorar molt encara en els aspectes tècnics, doncs s’ha de determinar quines espècies són susceptibles de ser clonades, de quines se’n conserva material genètic en bon estat i trobar espècies vives properes que puguin ser portadores dels clons (és a dir, quines poden fer la gestació de l’espècie). En el cas del mamut els elefants africans servirien.


Amb la trobada el maig del 2007 d’un petit mamut congelat i en perfecte estat de conservació a les estepes siberianes, un grup de científics de la Universitat Estatal de Pennsilvània encapçalat per Webb Miller i Stephan Shuster van aconseguir reconstruir prop del 70% del seu genoma i el 2009 van afirmar que el podrien clonar. Tot i així, encara queda per reconstruir un 30% del genoma de l’espècie i el fet que no es conegui el nombre exacte de cromosomes que tenia dificulta molt la reordenació del material genètic.


També es va especular durant un temps la possible clonació de dinosaures, extingits fa 65 milions d’anys. Un grup d'investigadors de les universitats de Copenhaguen (Dinamarca) i Perth (Austràlia) després d'analitzar l'ADN dels ossos de les potes de tres espècies d'ocells gegants, anomenats moas, que vivien a l'actual Nova Zelanda, ha donat algunes respostes sobre la possible clonació dels dinosaures. Aquests ossos, amb unes edats compreses entre els 600 i els 8.000 anys, van ser conservats en condicions molt similars.

Comparant l'edat de les diferents mostres i el nivell de degradació de l'ADN de cadascuna d'elles, els investigadors han calculat que, després 521 anys de la mort de l’animal, només es conserva el 50 per cent de l'ADN en els fòssils. És a dir, que el material genètic té una vida mitjana de poc més de mig mil·leni. Si el fòssil es conserva en un estat ideal (a una temperatura de -5 º C), l'ADN podria aguantar fins a 6,8 milions d'anys. Això deixa ben clar que no hi ha cap possibilitat real de clonar dinosaures.

Conclusió

El que pot semblar impossible és, un cop més, realitat: la màgia de la ciència. Amb la primera clonació es va fer fa tot just 61 anys amb unes granotes es va fer un gran pas en la biologia. Avui hem dia hem aconseguit clonar micos, vedells i porcs d'entre altres i ens plantegem la possibilitat de recuperar espècies extingides gràcies a la clonació reproductiva.


Com tota vessant científica, té la seva part positiva i la seva part negativa. Finalitats com la de recuperar espècies extingides poden ajudar a mantenir l'equilibri biològic en el planeta, contra el qual l'ésser humà sembla que hi jugui un pols. Fins ara, però, la tècnica de la clonació no s'ha perfeccionat del tot i els individus clonats presenten múltiples mutacions, deformitats i malalties que dificulta la seva viabilitat a llarg termini. Així doncs, per què donar vida a un animal que sabem que no serà tan fort i saludable com un altre individu de la mateixa espècie concebut naturalment? Què és el que s'amaga darrere de tant d'interès per la clonació? Hi ha moltes qüestions no només ètiques sinó legals a resoldre al voltant d'aquest assumpte i es fa evident que en un futur no gaire llunyà qualsevol estat requerirà una normativa concisa i coneguda respecte aquesta pràctica.


Un fet curiós és que, tot i el que es creu comunament, Dolly no va ser el primer animal clonat a partir d'una cèl·lula somàtica adulta. El 1970 el científic John Gurdon va aconseguir clonar una granota a partir d'una cèl·lula somàtica d'una altra granota mitjançant la transmissió nuclear. Mentres aquesta fita amb prou feines va trascendir en la comunitat científica, l'anunci el 1997 de la clonació de l'ovella Dolly va suposar un gran esdeveniment fins i tot en els mitjans de comuniació. Per què? Deixem al vostre càrrec reflexionar sobre tot plegat.


L'equip de recerca i investigació

Som la Verónica López i la Clara Polo, estudiants de 1r de Batxillerat de Ciències Socials de l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. Aquest treball es correspon amb l'assignatura de Ciències del Món Contemorani.

10