Els trasplantaments

Big image

Historial

•1905: Primer trasplantament de còrnia per Eduard Zirm

•1954: Primer trasplantament de ronyó per Joseph Murray

•1966: Primer trasplantament de pàncrees per Richard Lillehei i William Kelly

•1967: Primer trasplantament de fetge per Thomas Starzl i de cor per Christiaan Barnard

•1981: Primer de cor i pulmó per Bruce Reitz

•1986: Primer trasplantament dels dos pulmons (Ann Harrison) per Joel Cooper

•2003: Primer trasplantament parcial de cara i de penis

•2008: Primer trasplantament de tràquea utilitzant les pròpies cèl·lules mare del pacient, de Paolo Macchiarini

•2010: Primer trasplantament facial complet, pel Dr. Joan Pere Barret (a Barcelona)

•2011: Primer trasplantament doble de cames (a València)


http://www.timerime.com/en/page/my_timerime/739/?loginTry=1

Quan trasplantem un òrgan

Quan es trasplanta un òrgan el cos el detecta com una cosa estranya, aliena a ell, i l'ataca, igual que ataca qualsevol bacteri o virus extern. Per evitar que l’òrgan mori hi ha uns medicament, els immunosupressors, que dormen els sistemes defensius del cos, de manera que els atacs son menys potents. Així, el cos tolera l’òrgan trasplantat. El problema és que de vegades el cos no té prou potencia per lluitar contra les infeccions externes.

És vital trobar la dosi adequada de medicaments perquè el sistema defensiu no ataqui amb força l’òrgan trasplantat i a la vegada pugui defensar-se de les infeccions externes.

El trasplantament de medul·la òssia

A la medul·la òssia hi ha cèl·lules mare capaces de produir cèl·lules de la sang com els glòbuls vermells o els glòbuls blancs i les plaquetes. El trasplantament de medul·la consisteix a substituir les cèl·lules defectuoses de la sang d'un pacient per unes altres de normals procedents d’un donant sang. Per fer aquets tipus de trasplantament és necessari que les cèl·lules del donant i les del receptor siguin el màxim de semblants. Trobar un donant compatible sempre es mes fàcil si el receptor és de la mateixa raça o àrea geogràfica.

Les cèl·lules mare del donant es poden obtenir de tres maneres: mitjançant diverses puncions a la part posterior del maluc; amb una extracció de sang i així s'evita la punció de l'os; el tercer mètode consisteix a extreure les cèl·lules de la sang del cordó umbilical.

Dues o tres setmanes després del trasplantaments, les cèl·lules mare del donant comencen a produir cèl·lules normals. Aquest tipus de trasplantament es l’única possibilitat de de curació que tenen molts pacients de leucèmia i altres malalties de la sang.

Trasplante de Médula Osea o Trasplante de Células Madre

La teràpia cel·lular

Avui dia les cèl·lules mare més emprades en tractaments terapèutics són les cèl·lules mare adultes, és a dir, les cèl·lules que es troben en diferents parts de l'organisme com el greix, el moll de l'os i la sang. Són multi potents i només es poden compartir en determinats teixits i estructures del cos. Per utilitzar-les s'ha d'extreure una mostra de teixit del pacient com per exemple el greix i, al laboratori, es multipliquen les cèl·lules.

Un cop tractades s’injecten i alliberen unes substàncies que ajudaran al pacient a lluitar contra la seva malaltia. També hi ha cèl·lules mare pluripotents que es poden convertir en qualsevol cèl·lula del nostre cos, son les cèl·lules mare embrionàries i s’obtenen d'un pre-embrió humà de cinc dies de desenvolupament.

Actualment, també es poden obtenir cèl·lules mare pluripotents al laboratori. Son les IPS. S’agafen cèl·lules duna persona adulta i mitjançant diversos processos genètics es fa marxa enrere, és a dir, es transformen cèl·lules mare molt similars a les cèl·lules embrionàries que posteriorment es podran convertir en tot tipus de cèl·lules i teixits.

Tipus de trasplantaments

Autotrasplantaments

El donant i el receptor són el mateix individu, per lo tant no existeix cap tipus de problema de incompatibilitat, perquè el receptor i el donant son idèntics genèticament.

Els exemples que podem posar sobre aquest tipus de transplantament son els de pell i de medul·la òssia.

Isotrasplantaments

El donant i el receptor son individus diferents però genèticament iguals, com els bessons univitel·lins. Pràcticament ni hi ha risc de rebuig.

Alotrasplantaments

El donant i el receptor son genèticament diferents i de la mateixa especie. Es el tipus de trasplantament mes comú en cèl·lules, teixits i òrgans entre humans.

Per evitar el rebuig generalment, es necessita tindre en compte la immunocompatibilitat entre donant i receptor.

Xenotrasplantament

El donant i el receptor son individus de diferent especie. Per exemple, s’utilitzen vàlvules cardíaques del porc per a trasplantament a humans.


SEGONS LA SEVA LOCALITZACIÓ

Ortotòpic: Es substitueix del òrgan malalt per el òrgan sa

Heterotòpic: No s’extreu el òrgan malalt sinó que s’introdueix un de sa com ajuda.


Trasplantaments més freqüents

Quin és el futur pel que fa al trasplantament d'òrgans?

Cal continuar millorant perquè hi ha llistes d’espera. Abans, una persona de seixanta anys era molt gran per rebre un trasplantament, però avui en dia, en reben persones de setanta i de vuitanta anys, la qual cosa significa que la demanda creix, en lloc de disminuir. No hi ha cap barrera d’edat per ser donant d’òrgans i tampoc per ser-ne receptor.

Podria ser que en el futur disposem d’òrgans artificials fabricats a partir de cèl·lules mare, però actualment depenem de la solidaritat de la població per salvar vides.

Gràfics

Es tracta d’un informe estadístic que es publica anualment, i que recull les dades de l’any 2011, a més de les principals característiques dels donants i dels receptors. Per altre part, mostra dades sobre l’obtenció d’òrgans, indicadors d’efectivitat, evolució de les llistes d’espera segons el tipus d’òrgan i dades de supervivència. Entre les diferents dades que ofereix, destaca un augment en el nombre de persones trasplantades a Catalunya.

Big image

L’any 2011 s’han fet 579 trasplantaments renals a Catalunya. Tot i la tendència creixent, no suposa un descens de la llista d’espera. A 31 de desembre de 2011, 1056 pacients estaven en llista d’espera per a trasplantament renal. Per això cal que continuem treballant en la nostra tasca de sensibilització social vers la donació d’òrgans, a més de continuar promovent la donació en viu.

Queda molta feina per fer tenint en compte les negatives a la donació que s’han expressat. En un 44% es tracta de una negativa prèvia del donant, mentre que un 38% es tracta d’una negativa familiar sense esclarir la raó.

Big image
Els trasplantaments de donant viu continuen a l’alça, amb 141 casos al 2011 que suposen un total del 25% dels trasplantaments renals portats a terme a Catalunya.
Big image

Més informació

Mercat negre

Consisteix en el transport i donació d'òrgans amb l'objectiu d'aconseguir beneficis econòmics.

En molts països és il·legal i en d'altres com Filipines, Xina, Iugoslavia i l'Índia han rebut moltes denúncies.

En el cas d’Espanya, afegeix al Codi Penal (art. 156 bis) el delicte de tràfic il·legal d’òrgans humans, que pretén donar resposta tant al tràfic intern (desenvolupat en especial per mitjà d’Internet) com a l’anomenat turisme de trasplantament a clíniques d’altres països.


Turisme de trasplantaments

Molts receptors s'han de desplaçar a altres llocs per poder adquirir un òrgan o teixit per un preu més econòmic i potser amb més rapidesa. Aquesta activitat crea un ambient de desconfiança en el sistema de la donació i trasplantaments que poden agreujar encara més l'escassetat de donants.

Algun d'aquests països promoguts pel turisme són Filipines, Cuba, Brasil...

La marató de tv3

Mariona Garcia, Mar Torrents, Júlia Beltran i Mar Riola.