Tota una vida dedicada a la lluita

De Íria Navarro Martín

Temas Persuasiu Combatiu



Passada la primera meitat del segle XX, on van transcórrer fets importantíssims per a la nostre civilització: la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial, Tractats de Roma, La Crisi dels Misils a Cuba, L’assessinat del president dels Estats Units, John F. Kennedy i en plena trajectòria final de la dictadura franquista a Espanya, va néixer un nen, com molts d’altres, però els seus pares no s’haurien imaginat mai en què es convertiria en un futur no molt llunyà.



Corria l’any 1971, concretament l’1 de setembre, va néixer el segon fill de Àngel Navarro i de Fina Villarejo, que va rebre el nom de Juan José Navarro Villarejo i més tard amb el nom de Papa. La seva mare, Fina, va donar llum a l’hospital de Badalona i en aquella ciutat és on va viure els seus primers 15 anys.

La seva infància


Va créixer en una entorn humil en que els seus pares no li podien oferir gaires capritxos, tot i que li compensaven donant i ensenyant valors molt més importants per la vida mateixa. La seva mare, com a dona treballadora i de desendència andalusa, li va ensenyar a afrontar d’una manera amb certa gràcia i alegria tot allò que li parava la vida, cantant-li cançons (inclús en els moments més crítics, ja sigui per una crisis econòmica del país o un problema familiar). També li va mostrar que donant amor en vés d’odi podies arribar on et proposessis, ja que les pedres que s’anés trobant no serien tan grans. Per contraposar les ensenyantses de la seva mare, el seu pare va ensenyar-li que el món es movia, tristament, a base de diners i que uns tenien molts i els altres molt pocs, per impedir que això passes, va ensenyar-li, a lluitar, a lluitar pels seus ideals perquè així mai res ni ningú els pogués trencar. A partir d’aquí ell va anar-se format com a ésser humà i se li van anar formant noves preguntes que requerien una resposta, i algunes amb el temps la van tenir i d’altres no i es va anar convertint en l’home curiós que és.


"Per qué la societat en la que vivim està dividida en classes?"



Amb tals sols vuit mesos, la seva família va patir un xoc quan al caure-li a sobre una cafetera plena de cafè bullint, es va cremar part del pit i el braç esquerra. Pels seus pares va resultar una etapa molt difícil ja que les cremades que resultava que tenia eren de segon grau, llavors el van tindre que ingressar a l’hospital La Vall D'hebron durant tres setmanes.

Quan tenia 5 anys es va desarrollar la Crisi Petrolera o la crisi dels 70. Per sort, en la seva família no li va resultar difícil tirar endavant els tres fills que tenien ni supera-la ja que a el seu pare va trobar feina com a guixaire en el Corte Inglés que estaven construint.

Anys més tard, concretament el 1979, el partit polític al qual el seu pare en formava part, va guanyar les eleccions municipals, un any després, el 1980, L’Àngel, el seu pare, va tindre que entrar com a regidor a l’ajuntament per substituir una baixa. Per aquella experiència va resultar molt enriquidora ja que va veure que el seu pare, no només era un heroi per ell, sinó per moltes altres persones. Això el va marcar i li va sorgir el sentiment de justícia contra tot problema, de revolució, de lluita.


"El meu pare és un exemple a seguir en molts hàmbits"


Quan el seu pare es va veure obligat a deixar el càrrec de regidor, perquè el seu partit no havia sigut escollit en les següents eleccions, la seva família es va trobar en una nova situació, la Crisi de la Construcció. El seu pare, sense feina, es va veure obligat anar a vendre figueretes de porcellana per les cases, mentre que la seva mare també s’hi tindre que implicar i a treballar de nou, com a dona de la neteja en una escola.

Aquesta va ser una de les causes en que es van veure obligats a abandonar la seva ciutat natal, i posar rumb al que seria la seva llar, on, per sort, el seu pare va trobar feina en el Regàs,a Arbúcies (poble de la comarca de la Selva) fàbrica de producció d’aigua envotellada, on anys més tard ell hi treballaria de manera provisional.

Principis de la candidatura

BADALONA


Setembre 1981 nº2 Ajuntament de Badalona


Acuerdo entre PSUC y PSC


“A finales del pasado mes de julio y en la perspectiva de lo que informábamos en el anterior número de “BADALONA” , el Partit Socialista Unificat de Catalunya, y el Partit dels Socialistes de Catalunya ( PSC-PSOE) llegaban un acuerdo sobre la recomposición del “Pacte de Progrés” en nuestra ciudad, después de la renuncia de los tres representantes de CIU a seguir manteniendo sus responsabilidades en el gobierno municipal. Con dicho acuerdo queda resuelta la situación creada después de la aprobación del presupuesto municipal de 1981, en la que CIU con su voto negativo a los mismos, se situó al margen de la mayoría que hasta ahora ha venido gobernando el Ayuntamiento”

"Pacte de Progrés: Tras su victoria en las elecciones, el PSC alcanzó un acuerdo, conocido como el «Pacte de Progrès», para formar el gobierno municipal junto con los comunistas del PSUC y los nacionalistas, de centroderecha (CiU) y de izquierdas (ERC). En el pleno del 19 de abril de 1979 Narcís Serra se convirtió en el primer alcalde socialista de Barcelona gracias a los 35 votos de los concejales de PSC, PSUC, CiU, ERC, mientras los ocho concejales de CC-UCD votaron por Carlos Güell de Sentmenat. Así mismo, en virtud del acuerdo de gobierno, PSC, PSUC y CiU se repartieron las tres tenencias de alcaldía sin orden de prelación."

Nou Regidor

Revista de Badalona - Periòdic Independent i bisetmanal d’informació.


Dissabte, 28 de març del 1981 Preu 40ptes.


Pressions Polítiques han obligat a dimitir a Jo de D. Soler i Amigó


"En Joan de Déu i Soler i AMigó es va presentar com a indepedent a les eleccions municipals del 1979, si bé formava part, amb aquesra qualitat, de la llista del PSUC, i aquesta actitud d’independència l’ha mantinguda durant els gairebé dos anys-els compliria el mes d’abril vinent- que ha ocupat la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament, cosa que l’ha dut, algunes vegades, a enfrontar-se amb els seus companys del grup municipal comunista.


La tasca d’en Joan Soler, home de lletres, historiador, poeta, escriptor, idealista i badaloní per sobre de tot, s’ha evidenciat en la revitalització cultural de la ciutat, i ha programat cicles de concerts, de dansa, conferències, exposicions, fires de llibres, ceràmica i d’artesania, i, en general, ha fet una digna tasca en l’àmbit d’actuació que tenia assenyalat en el Consistori."

Desembre 1981 nº 6


1982, un any per la pau

Marius Diaz (Alcalde de Badalona)


“Un balaç resumit dels aconteixements més importants a la gestió municipal durant l’any 10981 ens indica, que malgrat totes les condicions adverses, la institució municipal democràtica, l’Ajuntament, s’està conslidant.

L’inici de col·lector transversal, l’enderrocament de l’edifici il·legal de Dalt la Vila, l’avenç de l’escolaritzaió pública, la millora global dels serveis municipals i del serveis d’assistència social, entre d’altres, formen un panorama d’una administració municipal millorada, en la qual comencen a notar-s’hi les reformes.


Crec que una de les claus per entendre el perquè d’aquest fet és l’estabilitat del govern municipal. Malgrat que la composició del “Pacte de Pogrés” no és exactament la mateixa avui que la dels mesos posteriors a les eleccions municipals, el grau d’entesa assolit entre comunistes i socialistes és sense dubte un important element d’estabilitat que permet fer les coses bé, sense més tensions que la d’una manera natural provoquen els propis problemes de la ciutat.


1982 s'obre doncs amb una forta perspectiva de treball. 1982 ha d’ésser l’any de la Residència de Can Ruti i de Montigalà-Batllòria. L’any de la maduresa de tots els projectes de tots els projectes esbossats fins ara.


L’any que ve, però, se’ns presenta amb un repte que va més enllà de tots els problemes ciutadans, dels problemes d’administrar Badalona. És el repte de supervivència, el repte de la pau.”


Obres per Badalona

Setembre-Octubre 1982 nº15


Obren l’oficina del consumidor, i la d’informació municipal


"Aquest més d’octubre que comencem, seran inaugurats a Badalona dos importants serveis públics de l’Ajuntament de Badalona. El proper dia 5 serà inaugurades l’oficina d’Informació Municipal i l’Oficina del Consumidor.


La primera d’elles es troba instalada al mateix edifici consistorial de la Plaça de la Vila en les mateixes dependències a on es troba el registre municipal. Aquesta oficina facilitarà informació als ciutadans municipals, a la vegada que orientació sobre els assumptes que han de tractar.


Per la seva banda, l’oficina del consumidor és una iniciativade la Conselleria de Defensa del Consumidor, i consisteix en una oficina en la que es donar informació i orientació als ciutadans sobre qualsevol tema relacionat amb el consum.


La inaguració d’aquesta oficina, una de les primeres que s’obren a Espanya, es farà el proper dia 5 d’octubre a les 12 del migdia, coincidint amb una exposició que sobre temes de consum restarà oberta a la Plaçade la Vila fins el proper dia 9 d’octubre. L’oficina del consumidor es troba a les dependències municipals del carrer del Mar, 20 2ºpis."

Finals del mandat

1983 Març-Abril nº18


Quatre Anys governant Badalona


1979-1981 govern: PSUC-PSC-CIU

1981-1983: PSUC-PSC


"En les eleccions municipals del3 d’abril de 1979 obtingueren representació consistorial el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE), la coalició de Catalunya-UCD.


La sessió constitutiva de la Corporació municipal se celebrà el 19 d’abril de 1979. Presidir aquella sessió la consellera senyora Elissa Reverter que dóna possessió i va pendre prometença a tots els consellers electes abans esmentats. Pel que fa l’Alcaldia, presentaren llurs candidatures els caps de llista el PSUC i de CC-UCD, senyors Màurius i Bielsa, i Ferran Foix i Carbó. Màrius Díaz i Bielsa fou elegit Alcalde per vint-i-cinc vots, contra dos que n’obtingué el candidat centrista, a continuació els respectius grups passaren a elegir els membres de la Comissió Municipal Permanent que li correspon a raó de quatre representants del PSUC, quatreel PSC (PSC-PSOE), un CIU, i un CC-UCD, i a la vegada s’articulen les comissions municipals informatives, el cartipàs municipal, i les conselleries delegades als barris.


La composició de la corporació ha sofert al llarg del mandat alguns canvis. La primera baixa fou la del portaveu del Grup Municipal Comunista, Alfred Amestoy, elegit al maig de 1980 diputat de Catalunya pel PSUC, cosa que l’aconsellà a cesser com a conseller municipal. En substitució del senyor Amestoy entrà el conseller Àngel Navarro i Rubio (Districte 9) , i pel que fa a les funcions de portaveu del grup municipal comunistes se’n va fer càrrec en Jaume Oliveres i Costa. Per motius personals va dimitir en Justo Pageo García del PSC, éssent substituit per en José Herreo García. El febrer de 1981 va renunciaren Juli Molina i Barthe del PSUC, obligat per la seva incorporació al servei militar; en el seu lloc entrà en Miguel Guerrerp Sanchez. Durant el mateix any 1981, el mes d’abril presentà la dimissió Joan de Deu Soler i Amigó, independent a la llista del PSUC que fou substitutit per en Joan Antoni Hurtado i Messeguer. Durant 1982 es produiren tres canvis més en el Grup Municipal Comunista, el mes de desembre renuncià en Antoni Barbarà i Molina, incorporant-se en e seu lloc en Jordi Pérez Sabaté. Després foren cessats Juan Gómez Alba i Miguel Guerrero Sanchez substituits per Joan Cabello i Franquesa i per Berta Guirao i Belmonte.


A més aquestes variacions en els membres del Consistori, un altre fet modificà l’organitazció política de l’Ajuntament. El juny 1981 el Grup Municipal de CIU votà en contra de l’aprovació del pressupost ordinari d’aquell exercici, i seguidament els tres consellers d’aquest grup presentaven un escrit de renúncia al seu càrrec de responsabilitat al govern municipal. Des d’aleshores l’organigrama municipal va sofrir diverses modificaions amb un nou pacte de govern signat entre el PSUC i el PSC (PSC-PSOE)."

Arrenca la campanya 1984

Big image
En la fotografia apareix Àngel Navarro corrent una marató. Utilitza aquesta metàfora per anunciar l'inici de les campanyes electorals

LLoc nou, Nova vida


En els seus 15 anys, ell, juntament amb la seva família, es van veure en una situació crítica i van decidir un canvi per poder avançar.


A Arbúcies hi va passar la major part de l’adolacència. Va ser una etapa d’estancament polític però a la mateixa vegada deserrollar-se en temes de l’amor i estudis.

Va està estudiant dos anys estudiant a Badalona i se’n va anar a Arbúcies, repetint el que ara vindria a ser un segon de Batxillerat, però es va a passar a fer Formació Professional, fent els cinc anys. Quan va acabar es va veure obligat a escollir entre una carrera o començar en el món laboral. Es va matricular en la carrera de ingenieria, però més tard va obrir un negoci amb el que llavors era el seu sogre, Abelardo Martín, un gimnàs. Al mateix temps, es va graduar en estudis relacionats amb l’esport.


Nova crisis

El seu primer matrimoni


Durant aquest llarg període que va està vivint a Arbúcies, va trobar, a la que vindria a ser, la seva primera dona, Eva Martín. Va mentenir-hi una relació dels 19 fins els 24 anys, i després van decidir casar. Es van casar l’any 1995 a la capella del poble natal d’ella, Arbúcies.


Al cap de tres anys va néixer la seva primera filla, a la que li van ficar de nom, Íria Navarro Martín. La va educar amb tot l’amor que li havia mostrat la seva mare al llarg de la seva infància, però també amb tota la lluita que li fer viure dia a dia, el seu pare.


Moments de Canvis


Quan l’Íria va complir un any, a ell, li van detectar un tumor. Per ell va ser un moment dur, ja que el va enganxar en un moment totalment desprevingut, però gràcies a tota l’ajuda que va tenir i amb les forces que li donava la seva filla, se’n va sortir.


4 anys més tard, es va veure envoltat d’una altra situació molt desagradable, aquesta no era a nivell físic com l’anterior, sinó més personal, el divorci entre ells dos. Va ser un moment molt desagradable ja que tenien una filla pel mig, i cap dels dos volia perjudicar-la.


Com ja he dit, va ser una temporada molt desagredable per ell, però a la mateixa vegada màgica. En aquesta etapa va viure la seva filla, la sentia, la tenia, l’estimava, l’ensenyava, tot l¡el qua havia fet estan amb l’Eva, però ara era diferent, només eren pare i filla, i aquests moments no s’obliden.

Un Nou Amor


Un any més tard va sortir de marxa amb els seus amics a Platja D’aro. Van entrar en una discoteca, i es van trobar a l’Anna. En aquell moment tots dos estaven passant per una separació, però de seguida, van connectar. Cap dels dos s’ho pensava però, al cap de dos anys, es van convertir en marit i muller.


L’Anna, i amb dos filles i dos nebodes més, es va mudar amb ell i la seva filla a una casa en mig del bosc, on van passar allà uns quants anys.

Durant aquest període, va passar un fet molt important en la seva vida, el naixement de la seva segona filla però no menys important, Sílvia.



Van està vivint en aquella casa fins que el pare de l’Anna, el Jaume, va caure malalt, l’Anna es va quedar sense feina. Van prendre una altre dedició, anar a viure a Lliçà de Vall.


Big image
D'esquerra a dreta: Rita i Nora (nebodes), Carme(cunyada), Íria (filla gran), Sílvia( filla petita), Juanjo Navarro, Àngel Navarro (pare), Àngel(nebot), Àngel (germà), Anna (dona), Clàudia (filla Anna), Fina (mare), Elsa (neboda), Aïda (neboda), Odin (nebot), Yolanda (germana), Sergio (cunyat), Izar (nebot), Etna (neboda) ,Bibianna (filla Anna)

La lluita continua



Des d’aquell moment fins ara es troben vivint allà. Ell preferia Arbúcies pel seu entorn natural, però l’idea de tornar està en contacte amb persones dels seus mateixos ideals li apassiona.


Els seus plans de futur: continuar la seva carrera de història, créixer com a persona i CANVIAR EL MÓN.

Big image
De izquiera a derecha: Fina Villarejo (Mare d'ell), Yolanda Navarro (germana de Juanjo), Àngel Navarro (germà de Juanjo), ÀNgel Navarro Rubio (Pare d'ell) i finalment Juanjo Navarro Villarejo.

Els Seus Pares, anècdotes

Mi Juanjo:


“Ha sido un niño muy cariñoso siempre con todo el mundo y muy estudioso, se emocionaba c0n muchas cosas su padre y yo no podíamos hablar de dinero delante de él porque el pensaba que nos hacía falta y venia con su guardiola y nos la daba. Era bastante desordenado, pero muy amigo de sus amigos. Recuerdo que ibamos a tomar algo a un bar y siempre pediamos almejas que le gustaban mucho, se las comía de dos en dos y su padrele decía: Juanjo no corras tanto y decía en que si no no le cojo el gusto. Tiene muchas cosas buenas, pero tambien tiene mucho genio, cuando se enfadaba se le pasaba muy rapido, no es muy rencoroso, y ahora que es mayor creo que como hijo es buenísimo, pero como padre es mejor todavía, pero Juanjo esta entre los 10 primeros y no porque me remueve el amor de madre porque yo tampoco puedo con las injusticias de hoy en el mundo.”


Fina Villarejos


A mi hijo, Juanjo:


"Juanjo nació el día 1 de septiembre de 1971, nació precioso y se crió muy sano siempre un niño muy cariñoso y alegre cuando tenía 8 meses nos dió un gran susto, un dia nos encontrábamos en casa de sus primos, y tenían un cazo en el fuego lleno de café y se lo tiró encima quemandose parte del pecho y del brazo. La quemadura fué de segundo grado y tuvo que estar ingresado 3 semanas en el hospital de La Vall D’ebron. Cuando su madre y yo ibamos a visitarlo, al despedirnos se nos caia el alma era un niño que no solía manifestar sus sentimientos con llantos le solían rodar por las mejillas dos lágrimas se arrimaba a los cristales mirando como nos ibamo, esta etapa su madre y yo no la hemos podido borrar de nuestras mente.

Siempre fue algo perezoso para los estudios pero lo suplia con su inteligente y capacidad de memoria, cuando tenía un examen y le preguntaba su madre: Juanjo, ¿has estudiado?. y el le contestaba: si mama. Pero por la mañana cuando ella se levantaba y se lo encontraba estudiando el examen y siempre saco buenas notas Juanjo era muy espontaneo, decía las cosas como las pensaba, recuerdo un dia que estábamos en un bar de la Barceloneta y lo veo que cogia con las dos manos las almejas del plato y se las llevaba de dos en dos a la boca, me hizo gracia y le digo: Juanjo es que tienes prisa y me contesta: Papá es que si me las como de una en una no le pillo el gusto. Su madre y yo nos hechámos a reir.


Cuando en España fueron legalizado los partidos políticos, el tenía entre 6 y 7 años, daba gusto verlo con la gracia y sin que nadie se lo mandaba cogía unos cuantos M.O.y TREBALL y los pegaba por las calles del barrio. A Juanjo desde muy corta edad se les despertaron las ideas de la justicia y con los años las ha madurado, es muy reflexivo y siempre ha sido fiel a sus ideas aunque critico con lo que no le gusta.


Para su padre un hijo ideal porque perfecto no somos nadie. "


Angel Navarro