SANTA JOAQUIMA

DE VEDRUNA

DADES PERSONALS


Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona al carrer de l'Hospital, el 16 d'aril de 1783 al si d'una família benestant d'arrels cristianes profundes, pertanyent a l'aristocràcia i la burgesia intel·lectual de la ciutat. Fou la cinquena de vuit fills.

El seu pare, Llorenç de Vedruna i Mur, exercia el càrrec de notari públic reial a la Reial Audiència de Barcelona. Va ser educada a la llar familiar directament per la seva mare, Teresa Vidal i Comas, que va procurar orientar i fer madurar l'extraordinària sensibilitat humana i espiritual de la seva filla.

VIDA AMB ELS FILLS

La casa pairal de la família del seu marit, que ara li pertanyia, i on ja havia viscut els difícils anys de la guerra. Allà tirà endavant, no sense dificultats, la formació humana i espiritual dels seus fills. Alhora, reprengué el seu desig mai no oblidat de vida religiosa contemplativa, projecte que, tanmateix, hagué de posposar als seus deures de mare. Dels 6 fills supervivents, Josep Joaquim i Agnès formaren una família; Anna i Teresa abraçaren la vida religiosa al monestir de clarisses de Santa Maria de Pedralbes i Maria del Carme i Teodora, professaren la vida monàstica al cenobi cistercenc de Santa Maria de Vallona.

VIDA VIDUA

El seu home va morir perquè després de una época va anar a la guerra de que diu del Francès que va fer morir el marit de Santa Joaquima de Vedruna
Joaquima, vídua, amb 33 anys i 6 fills, abandonà Barcelona i s'instal·là al Mas Escorial la casa pairal de la família del seu marit.
Allà prengué el seu desig mai no oblidat de vida religiosa contemplativa

UN GRAN CANVI

El trobament casual, l'any 1819 amb el caputxí fra Esteve d'Olot, Esteve Fàbrega i Sala, a l'església dels Caputxins de Vic, va marcar un canvi de rumb decisiu en el seu projecte de vida religiosa. El caputxí l'orientà cap a la fundació d'un nou institut religiós dedicat a la cura dels malalts i a l'educació de les noies d'extracció social humil, en uns moments en què la formació integral de la dona era encara molt menystinguda

MORT I ENTERRAMENT

Any 1849 la mare Joaquima de Vedruna havia sofert un primer atac d'apoplexia (feridura)
Fou enterrada el dia 31 d'Agost a la tarda, al Cementiri Vell Poblenou, en el nínxol núm. 1431, illa 3a, sèrie 4a.
Big image

VIDEO

SANTA JOAQUINA DE VEDRUNA