El poder de la premsa

El cas nixon i l'escàndol del Watergate

El Quart Poder

Thursday, May 7th, 4pm

35 Avinguda Catalunya

Tarragona, Tarragona

Exposició que pretén mostrar la gran influència dels mitjans de comunicació en les nostres vides, normalment oblidada.
Es vol fomentar l'ús de la premsa escrita en el col·lectiu més jove, ja que gairebé sempre utilitzen les xarxes socials habitualment.

1. El Quart poder.

En general la informació té la suficient força per a modificar la percepció que tenim de la realitat.

La premsa té una gran força i una gran influència sobre la població, inclús abans que existissin els mitjans de comunicació actuals com la radio, la televisó o l'Internet.

Big image

2. Origens de la premsa.

A l'antiga Roma ja existien medis d'informació: Les Actes públiques o Actes de poble eren uns taulers exposats als murs del palau imperial o al fòrum.

Els primers impresos amb notícies van aparèixer al segle XV en forma de folis solts.

Es va donar origen a quatre blocs de documents: cròniques, cartes-diari, almanacs i gasetes.

3. Evolució de la premsa escrita.

L'aparició de la impremta al segle XV, va fer possible la comercialització de la premsa. La seva funció principal era la reproducció dels textos informatius en forma de paper. Va provocar una revolució cultural, que actualment ha donat pas al sorgiment dels mètodes digitals.

Impremta antiga

Big image

Impremta moderna

Big image

Exemples de diferents caràtules de diaris

4. Utilitats i funcions.

Les principals funcions de la premsa són: garantir una informació verídica sobre els temes d'actualitat i d'interès; formar-nos per a interpretar una notícia; i d'entretenir als usuaris.
Tots els tipus de premsa tenen la mateixa finalitat, però pot influir de forma diferent segons la persona, provocant-li beneficis positius o negatius.

5. Casos sobre poder en la premsa.

Cas WikiLeaks

Creada per Julian Assange i gestionat per The Sunshine Press.
Institució que publica documents confidencials amb informacions d'interès públic.
És una banda organitzada que publica arxius sense cap ànim de lucre ni benefici propi.
Recopila informació de països diversos com, per exemple, Afganistan, Síria, Argentina, Austràlia, Canadà, Finlàndia o Alemanya, d'entre altres.

Cas Nixon

A la fotografia hi podem veure, el president Nixon amb alguns dels seus membres de govern, H. R. Haldeman, Dwight Chapin, i John Ehrlichman l'any 1970.


El president, estava implicat en el cas del Watergate, detonant que en va provocar la seva dimissió el 8 d'agost de 1974. La premsa va ser el principal detonant perquè el president deixés el càrrec, després que cinc dels principals membres del govern fossin detinguts a les oficines del Comitè Nacional del Partit Demòcrata, a Washington DC., per l'escàndol que van provocar a escala nacional.

6. Influencies.

La premsa és un gran condicionant de la vida diària de les persones.
Les notícies són fonamentals en les nostres vides; fan que visquem al dia, i siguem actuals, coneixent els temes que més preocupen a la societat.
Es produeix una selecció de les notícies que es difondran i es té molt en compte la manera en com es publicarà.
Les notícies proporcionen un punt de vista polític variat, tenint en compte el gran nombre de respostes i d'opinions que cada ciutadà té.

7. Conseqüències en el conjunt global.

La gent dedicada a les finances eren gent envejada públicament i que amb el pas del temps van passar a ser gent no apreciada en el conjunt global de la societat.
Els polítics van quedar com a corruptes i mentiders davant de la societat. Els governs van ser denunciats i els mitjans de comunicació eren sospitosos i de poca confiança per als ciutadans.

En general, el conjunt de la població es va fragmentar perquè no hi confiaven i, per tant, es va produir una separació de la societat, el mercat i les principals institucions. La societat va canviar, transformant a la gent en individus que lluiten per a sobreviure. Posteriorment, units un altre cop, per a recuperar el rumb, abans perdut, en les seves vides.

Les xarxes socials són auto abastides, i els governs no les poden controlar. Això, ha provocat la monopolització dels canals de comunicació com a base per a obtenir-ne el poder.
Cada vegada hi ha més fluxos d'informació en les xarxes, avui dia, imparables. Provoca la manipulació total de la informació independentment de la zona o lloc del món on succeeixin els fets.

En tota societat amb poder, també hi existeix un contrapoder que desafia al poder per a incorporar en les institucions de la societat, la representació dels seus valors i interessos.
Moltes rebel·lions socials i culturals, són provocades per les manifestacions que es fan en contra de les polítiques antidemocràtiques.

La informació és una gran amenaça pels alts càrrecs polítics que es veuen acorralats per la seva manera d'actuar. A causa de la comunicació de masses, ja que els missatges arriben a qualsevol part del món.

Big image