TEMA 5
ELENA, ALICE, ARTUR i ELOI
L'ORIGEN DEL CARNAVAL
La música acompanya el carnaval i cada país té les seves tradicions. En molts indrets de Catalunya, les festes de carnaval acaben cremant un ninot del carnestoltes i amb <balls de diables>.
CARNAVAL A CATALUNYA
Moltes localitats de Catalunya celebren carnavals de la gran tradició i afluència de públic. Destaquen els de Sitges, Solsona, Terrassa, Barcelona, Olot, Reus o Roses.
En l'actualitat, el foc i el color són els protagonistes, i molts tarragonins utilitzen la seva imaginació per dissenyar les disfresses més originals.
Comença el Dijous Gras, quan persones disfrassades senyalen l'inici d'unes festes molt esperades, que se celebren amb les també característiques coques de llardons. Divendres apareix el Rei del Carnescoltes, la figura més rellavant del carnaval. Dissabte té lloc una sua en la qual la música té un paper molt important. Un gran nombre d'espectadors contempla els participants en compararse. Però sobretot destaquen els elements tradicionals de foc, com el ball de diables, el drac, el bou i la víbra (drac femení)
Dimarts se celebra un duel de protocol·lari de carnescoltes per carrers i places i, a continuació, té lloc una vetlla popular.
Per últim es crema el ninot de carnestoltes, acompanyada del ball de diables i dels habituals focs d'artifici.
MÚSIQUES RELACIONADES AMB EL CARNAVAL
Carnaval de Venècia
Carnaval de animals
També parodia els instruments de piano, ja que al llistat dels diversos animals en dedica un als pianistes, que repeteixen una vegada i altra les escales musicals.
El compositor es deia Saint-Saëns.
La Sarsuela
Va néixer el sXVII i s'anomena sarsuela perquè eren obres musicals breus amb música i dansa compostes per interpretar-se en les festes teatrals que se celebraven al Palau de la Sarsuela, residència reial de caça.
Molts compositors catalans han compost sarsueles, la sarsuela bilingüe de Clavé L'Aplec del Remei, i les sarsueles amb text català L'últim rei de Magnòlia i Els pescadors de Sant Pol, de Frederic Soler Pitarra i Teodor Vilar;
Doña Francisquita és l'obra mestra d'Amadeu Vives. És gairebé una òpera, però a la vegada divertida i popular com una sarsuela.
La samba
*Sambes de roda: Rurals, que es ballen en cercle.
*Sambes de morro: Dels barris pobres del turons, Rio de Janeiro.
*Samba carioca: Mundialment coneguda. Va néixer a Rio el 1920 i la ballen els mulats i les mulates.
*Samba de saló: Més moderada i cadenciosa.