La invenció d'Hugo

Descobreix la màgia del cinema

Fitxa tècnica de la pel·lícula


  • Chloe Moretz: Isabelle
  • Jude Law: pare d'Hugo
  • Sacha Baron Cohen: L'inspector de l'estació
  • Ben Kingsley: Georges Méliès
  • Emily Mortimer: Lisette
  • Christopher Lee: Senyor Labisse
  • Ray Winstone: Claude Cabret
  • Helen Mccrory: Mama Jeanne
  • Asa Butterfield: Hugo Cabret
  • Richard Griffiths: Senyor Frick
  • Frances de la Tour: Senyora Emilie
  • Michael Stuhlbarg: René Tabard
  • Angus Barnett: l'empresari del teatre
  • Ben Addis: Salvador Dalí
  • Shaun Aylward: un nen del carrer

Argument

L'acció transcorre cap a l'any 1931, a la ciutat de París. Hugo Cabret és un nen que viu amb el seu pare a la ja esmentada ciutat. El seu pare és rellotger, però també treballa en un museu. A l'edat de dotze anys, Hugo perd el seu pare en un incendi que es produeix al mateix museu. Com a conseqüència d'això, Hugo va a viure amb el seu tiet, Claude Cabret, que es dedica a arreglar els rellotges d'una estació. Ell li ensenya a fer el manteniment d'aquests aparells i a arreglar-los quan és necessari.


Amb la desaparició del seu tiet, Hugo queda totalment sol i per no per no haver d'anar a l'orfanat segueix arreglant els rellotges com si no hagués passat res i en Claude seguís viu. Té com a única companyia un extrany autòmat que el seu pare va rescatar del museu, però necessita una clau amb forma de cor per funcionar. Per tal de reparar l'autòmat, l'Hugo sustreu les peces d'una botiga de joguines que es troba a l'estació. Un dia però, el propietari l'enxampa i li pren les peces robades i el quadernet amb les annotacions del seu pare per arreglar l'autòmat.


El botiguer amenaça amb cremar el quadernet, així que l'Hugo el segueix fins a casa seva, on el rep una jove una mica més gran que ell anomenada Isabelle: la fillola del botiguer. L'Isabelle promet a l'Hugo fer tot el possible perquè el botiguer no cremi el quadern. L'endemà, el botiguer lliura un munt de cendres a l'Hugo però l'Isabelle li explica que el quadern està sa i estalvi. A partir d'aquest moment L'Hugo comença a treballar a la botiga de l'home per tal de redimir els seus robatoris a canvi del quadern.


L'Hugo i l'Isabelle fan amistat, i un dia l'Hugo descobreix que l'Isabelle es troba en possessió de la clau en forma de cor necessaria per fer funcionar l'autòmat. Així doncs, l'Isabelle li dóna la clau i l'autòmat reprodueix una escena d'un film que el pare de l'Hugo li va dir que havia estat la primera pel·lícula que havia anat a veure al cinema (l'Hugo i el seu pare frequentàven el cinema): El viatge a la Lluna.


Els nens tornen a casa de l'Isabelle i li mostren el dibuix a la Jeanne, la dona del botiguer. Aquesta no els explica res i els amaga en una habitació quan arriba el seu marit. Mentre estan allí, descobreixen un compartiment en el que es troben uns dibuixos realitzats, aparentment, per el cada cop més misteriós botiguer. Un desafortunat soroll fa que l'home entri a l'habitació i descobreixi la situació. Hugo marxa davant l'enrabiada que agafa el botiguer al tornar a veure els seus treballs.


Els nens decideixen investigar sobre la verdadera identitat del botiguer, així que van a una biblioteca i descobreixen que el "pare George" és en realitat George Méliès, famós director de cinema. Allí coneixen també l'autor del llibre, que resulta ser un apassionat de la filmografia de Méliès. A continuació, els nois i l'home que han conegut a la biblioteca es dirigeixen a casa d'en George per aclarir aquell assumpte. Un cop allí, l'home de la biblioteca mostra una pel·lícula de Méliès (concretament, "El viatge a la Lluna"). Emocionat al tornar a veure un film seu, Méliès explica la seva història als nois, de la seva arribada al món del cinema, del seu èxit, i de la seva decadència. L'Hugo descobreix que l'autòmat és una creació d'en Méliès i decideix portar-li-ho per tal de que el pugui veure. Pel camí té un petit incident amb un vigilant de la estació i casi que acaba atropellat per un tren, però al final aconsegeuix mostrar l'autòmat a Méliès.


La pel·lícuala acaba amb una gala en honor a Méliès en la que es presenten les vuit pel·lícules que es conserven d'ell.

Referències a la Història del Cinema

La pel·lícula sencera està plena de referències a la Història del Cinema, a continuació algunes:

-El fet de que George Méliès sigui un dels protagonistes principals és una referència en si mateixa. George Méliès va ser el principal impulsor del cinema (tot i que no el creador, d'això ja en parlarem mes endevant). Méliès va sentir una gran atracció per les arts plàstiques i pel món del teatre des de ben petit, però el seu pare va voler que entrés en el sector comercial i treballés en la seva empresa. Quan el pare va morir però, ell es va negar a seguir amb el negoci i va vendre la seva part de l'empresa. Amb els diners obtinguts, va comprar un teatre on va començar a treballar com a mag i il·lusionista.


Un dia mentre visitava una fira amb la seva dona, va veure la presentació d'un nou invent elaborat pels germans Lumiére: el cinematògraf. Va quedar enlluernat per l'invent i va voler comprar-lo als inventors, però aquests es van negar perquè els havia comportat molts esforços construir-lo, i de totes maneres, no tenien massa fe en el futur del seu invent.


Però Méliès no es va rendir i va conseguir un cinematògraf amb el qual va començar a gravar els seus propis films. Gràcies als seus treballs, a la seva innovació tècnica i argumentativa de les seves pel·lícules va aconseguir una gran fama. Cinc-centes pel·lícules després però, va esclatar la segona guerra mundial. A causa de la cruesa del conflicte, quan els soldats van tornar de la guerra ja no els agradàven les seves pel·lícules. Els gustos havien canviat, i Méliès es va veure aviat sense fons i en la bancarrota. A causa d'això, va haver de derruir el seu estudi i finalitzar la seva carrera com a director de cinema. Però ja havia plantat una llavor que va acabar donant els seus fruits fins arribar als nostres dies.

A continuació, us deixo algunes de les pel·lícules que es conserven d'en George Méliès:

The Merry Frolics Of Satan (1906) George Melies
Les alegres entremeliadures de Satanàs
The One Man Band (1900) George Melies
L'home que podem veure en aquest film és George Méliès.
"Le Voyage dans la Lune" George Méliès 1902 (Original version, silent and black & white)
El famós "Le Voyage dans la Lune" (El viatge a la Lluna). Versió original.
Le voyage dans la lune (A trip to the Moon) - 1902
Una versió colorejada fotograma a fotograma i amb música moderna.
-Referència clara i explícita als germans Lumiére. Quan George Méliès explica a l'Hugo i l'Isabelle la seva història esmenta una conversa que va mantenir amb uns tal Lumiére, conversa que el va portar a fer films. Bé, aquesta conversa es va produir realment i va portar a Méliès al món del cinema.
Big image
-Seguint amb els germans Lumiére, hi ha una escena que fa un homenatge clar a "L'arribada del tren a la ciutat", film dels germans Lumiére. A continuació us deixo el film original.
LUMIERE La llegada del tren
El que resulta curiós és que aquest film rep dos homenatges dins la mateixa pel·lícula, quan l'Hugo somia que l'atropella un tren i quan un tren casi l'atropella de debó. Dos referències molt clares.
Big image
-Un altre homenatge el trobem en el moment en que Hugo ha de sortir a la part exterior del rellotge, en una clara al·lusió a la famosa escena de "L'home mosca".
El Hombre Mosca ... Escena del Reloj (Harold Lloyd)
Pel que es veu, aquesta pel·lícula fa els homenatges duplicats, perquè a banda de l'escena del rellotge esmentada anteriorment, quan l'Hugo i l'Isabelle van al cinema veuen precisament aquesta escena, el que és una clara al·lusió al film.
Big image

La música

-L'autor de la música del film és Howard Shore. Però, qui és Howard Shore? Compositor i músic canadenc, va formar part d'un grup anomenat "Lighthouse" durant uns tres anys, on va composar lletres i cançons, va tocar diversos instruments i en algunes ocasions va fer de vocalista.


Després de compondre per a alguns espectacles de màgia, o alguns programes de televisió, composa la banda sonora de pel·lícules com "El silencio de los corderos", "Señora Doubtfire", "Philadelphia", "Ed Wood, Se7en", "Dogma", "La habitación del pánico" o el "El aviador".

Per aquest últim film va rebre el "Globo d'or".


Però el seu èxit de debó ve al compondre la banda sonora d' "El senyor dels anells", banda sonora per la qual va rebre el seu primer Óscar. Tornarà a guanyar-lo al compondre la música de la tercera pel·lícula de la mateixa triología.


Fent click AQUÍ podeu accedir a una recopilació feta per mi d'alguns dels seus treballs.

Big image

Howard Shore

-La banda sonora composada per Howard ajuda a crear l'ambient de la pel·lícula, perquè és una música que transmet tristesa, però també esperança, depenent del moment. El fet de apareixi un acordió i la cantant canti en francès ens situa a París.
Big image
-En aquesta pel·lícula podem observar que cada personatge té un tema associat, un clitché. Un clar exemple és quan apareix el vigilant de l'estació (personatge per cert, molt divertit). Els temes ajuden a descriure els personatges: música trista i tendra per a Hugo, d'esperança per l'Isabelle... I tot depenent del moment de la pel·lícula, la música que acompanya l'Hugo no es trista tota l'estona, tan sols quan ho requereix el moment.
-Al principi de la seqüència que us deixo a continuació, podem escoltar una música molt suau i casi imperceptible. Aquesta música va augmentant al llarg de l'escena, i ens transmet nostàlgia, tristesa i un xic d'amargura, ja que es tracta d'un record feliç d'Hugo amb el seu pare tacat pel ja conegut tràgic final de l'història: la mort del pare. Es tracta de música off en tot moment, és a dir, la font de la música no apareix en la pantalla en cap moment de la seqüència.

Quant als plans, podem observar plans mitjans. Podem observar un primer pla sobre el pare al minut 0:24 i un altre al minut 0:50. Al minut 1, un primer pla de l'Hugo. Després, un pla general en el que apareixen els dos. A continuació, es van alternant primers plans. Al minut 1:28, un pla detall de la cara de l'Hugo. Per acabar, primers plans fins al final de la seqüència.


A continuació, la seqüència:

escena de la pelicula "La invención de Hugo"
La següent escena ens mostra l'Hugo i l'Isabelle contemplant París. La música ens transmet una traça de tristesa però és una música sobretot esperançadora, que transmet la idea d'un futur millor, especialment per a Hugo. Es tracta de música off en tot moment, és a dir, la font de la música no apareix en la pantalla en cap moment de la seqüència.

Quant als plans, podem dir que al principi de la seqüència veiem un gran pla general de la ciutat de París, seguit d'un pla general en el que apareixen l'Hugo, l'Isabelle, i la maquinària del rellotge. A continuació, un altre gran pla general de París. Després, comença un moviment de càmera d'allunyament que acaba amb un primer pla dels joves. Primer pla de l'Isabelle, pla americà dels dos, primer pla d'Hugo i primer pla d'Isabelle. Pla general en el que apareixen els dos joves per acabar (de fet, és el mateix pla general que apareix al principi).

La seqüència en qüestió:

La invención de Hugo - Escena 3

Valoració personal

És una bona pel·lícula, amb una història captivadora i un clar homenatge al cinema, però no al cinema que nosaltres coneixem, sinó al cinema quan no era més que unes poques gravacions sense fil argumental i d'uns pocs minuts que impresionàven als que els veien (no em vull ni imaginar com haguéssin reaccionat a uns efectes especials com els que tenim ara). És un cinema que ningú coneixia, i que resultava màgic per al que ho veia. I es que potser estem mal acostumats a veure coses espectaculars a la pantalla i ara és molt difícil sorprendre'ns. La música és deliciosa i la ciutat de París que dibuixa, encisadora. Un París que ningú coneix, un París per descobrir. Un cinema màgic per descobrir.