Santa Joaquima de vedruna
By Marc Serra i Damian Granados
SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA
Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona, al carrer de l'Hospital, el 16 d'abril de 1783, al si d'una família benestant d'arrels cristianes profundes, pertanyent a l'aristocràcia i la burgesia intel·lectual de la ciutat. Va ser la cinquena de 8 fills. El seu pare, Llorenç de Vedruna i Mur, exercia el càrrec de notari públic reial a la Reial Audiència de Barcelona. Els seus fills però van ser educats exclusivament per la mare, Teresa Vidal i Comas. Joaquima, era una nena dotada d’una sensibilitat humana i espiritual extraordinària, la qual la seva mare va procurar orientar.
Biografía
Als dotze anys, va solicitar l'admissió al Monestir de les monges Carmelites de l'Encarnació. La priora va ajornar l'ingrés a causa de la seva edat. Llavors va acceptar la petició de matrimoni de Teodor de Mas i Solà, un advocat de 24 anys que treballava a Barcelona com a procurador del número de nobles al Col·legi de la Reial Audiència. Van casar-se l'església de Santa Maria del Pi, (la mateixa on Joaquima va ser batejada) el diumenge de Pasqua, el 24 de març de 1799. Varen tenir nou fills dels quals tres varen morir. El 1816, va morir Teodor i ella, al quedar-se viuda, va traslladar-se a Vic sense olblidar la seva vida religiosa.
Institucions Vedruna després de la mort de Joaquima
En morir Joaquima, va deixar 26 comunitats a càrrec de 150 germanes i també l'Institut repartit en 27 comunitats escampades per tota catalunya, sobretot arran de la zona litoral. Les institucions a càrrec de les germanes, estaven formades per: tres cases de caritat, sis hospitals, set col·legis i onze insitucions mixtes.