La invención de Hugo
Anàlisi
Introducció
Aquest treball va sorgir a proposta de la nostra professora de música, Adelaida.
He analitzat aquesta pel·lícula des de el punt cinematogràfic i musical. A més a més, l'eina smore m'ha facilitat molt la feina i ha sigut molt més fàcil editar i treballar. També he d'agrair a tota la gent que m'ha ajudat en aquest projecte. Per cert, teniu l'enllaç del tràiler de la pel·lícula just sobre aquest text.
Ja només em queda dir que espero que us agradi la meua anàlisi i espero poder convèncer-vos de què vegeu aquesta pel·lícula tan màgica.
Fitxa tècnica
Director
- Martin Scorsese.
- Robert Richardson.
Guió
- John Logan.
Música
- Howard Shore.
Protagonistes
- Asa Butterfield: Hugo Cabret.
- Chloe Grace: Isabelle.
- Ben Kingsley: Georges Méliès ( Papa Georges ).
- Helen McCrory: Jeanne d'Alcy ( Mama Jeanne ).
- Jude Law: El pare d'Hugo.
- Sacha Baron: Inspector Gustav.
- Christopher Lee: Bibliotecari.
Hugo
Isabelle
Georges Méliès
Argument
SInposis
Anys 30. Després de què el pare d'Hugo Cabret mori en un incendi, aquest es trasllada a una estació de tren de París amb el seu oncle, que abandona a Hugo.
Hugo s'encarrega de mantenir els rellotges de l'estació en funcionament, quan un dia té una trobada fortuïta amb un botiguer, i comença una aventura.
Tot l'argument
La pel·lícula es situa a París, als anys 30.
El protagonista, Hugo Cabret, viu amb el seu pare, que és rellotger, i aquest ensenya a Hugo les seves habilitats. Tots dos senten gran afició cap al cinema, concretament al de Georges Méliès, un dels directors de cinema més destacats de l'època. Hugo i el seu pare treballen en un projecte, reparar un vell autòmat, amb la capacitat d'escriure.
Un dia, el seu pare mor en un incendi en el museu on ell treballava. Això provoca que Hugo vagi a viure i a treballar a l'estació de tren Gare Montparnasse, sota la tutela del seu oncle alcohòlic. Aquest li ensenya com reparar i mantenir els rellotges de l'estació, i després abandona a Hugo. Hugo, a part de fer-se càrrec dels rellotges de l'estació, també treballa en el projecte inacabat de l'autòmat, i per això roba peces de l'estació.
Sorprenentment, un dia, Hugo és descobert per un botiguer de joguines de l'estació, que es diu Georges. El botiguer exigeix al nen que buidi les seves butxaques, ja que Hugo li havia robat peces de joguines. El botiguer queda sorprès al veure una llibreta del pare d'Hugo, on hi havia tota la informació per reparar l'autòmat, i decideix apropiar-se de la llibreta, però Hugo insisteix en què li retorni la llibreta, contràriament, el botiguer no li fa cas. Doncs, Hugo decideix seguir al botiguer fins a la seva casa, quan arriba, aquest entra a casa, però Hugo es queda fora, allí coneix a Isabelle, que és la filla adoptiva de Georges, ella diu a Hugo que no deixara que la llibreta es faci malbé. L'endemà, Georges dona a Hugo un grapat de cendres, fent veure com si l'hagués cremat, però Isabelle diu a Hugo que és mentida.
Més tard, Georges tracta amb Hugo que si aquest treballa el suficient, li tornaria la llibreta, doncs Hugo accepta.
A poc a poc Hugo i Isabelle es van coneixent cada vegada més, i ell mostra a Isabelle per primera vegada una pel·lícula al cinema, cosa que havia estat prohibida per els tutors d'ella. Al cap d'un temps, Hugo descobreix que Isabelle té una clau penjada del coll, una clau que coincideix amb el pany de l'autòmat. Després, tots dos corren cap a l'autòmat per introduir la clau, i quan ho fan descobreixen que l'autòmat dibuixa una escena de la pel·lícula Le Voyage dans la Lune, viatge a la lluna. A més a més, l'autòmat firma el dibuix amb el nom de Georges Méliès. Tots dos queden sorpresos, i seguidament van a casa de Isabelle i mostren el dibuix a la seva mare, Jeanne. Aquesta es mostra també sorpresa i fa ocultar-se als dos joves en una habitació quan Georges arriba a casa.
A l'habitació, fan caure una caixa amb molts dibuixos i els pares entren a l'habitació, Georges en veure allò, es mostra ofès, dolgut i deprimit.
El dia següent, els joves cerquen informació sobre la història del cinema, i descobreixen un llibre on parla sobre Georges Méliès i on diu que ha mort. Casualment, es troben a l'autor, Rene Tabard, i li diuen que encara és viu. Ell queda molt sorprès i finalment marxen a casa de Isabelle per projectar una de les casi inexistents pel·lícules de Georges Mèlies que guardava Tabard. Mentre la projecten, Georges surt de l'habitació i veu la projecció, en aquell moment, ell conta tota la seva història de com va ser director de cine i com ho va deixar.
En acabar, Hugo surt corrent de la casa per recollir l'autòmat i tornar, però a l'estació es troba a l'inspector Gustav, i aquest l'agafa, però Hugo es torna a escapar amb l'autòmat, seguidament, Gustav el torna a interceptar i en un intent de detindre el noi, Hugo llença accidentalment l'autòmat a les vies del tren, doncs Hugo l'agafa quan una locomotora s'apropa a ell, però l'inspector agafa al noi abans de que passi el tren, i en uns instants, Georges i Isabelle apareixen davant l'inspector i diu que Hugo està sota la seva tutela, doncs l'inspector solta al noi i se'n va amb ells.
Per últim, Tabard elabora un homenatge a Georges Méliès per tota la seva carrera cinematogràfica, on assisteixen tots els coneguts i personatges de l'estació.
Història Cinematogràfica
Si ens apropem més a aquesta pel·lícula podem observar que és, en gran part, un homenatge al cinema i a la seva història, que inclou a Georges Méliès, i ho fa amb gran delicadesa i dolçura, fent servir escenes com quan la locomotora s'apropa molt depressa a Hugo referint-se a la escena de una de les primeres pel·lícules que van grabar els Lumiere, que es deia: "L'arrivée d'un train à La Ciotat". També quan Hugo es penja del gran rellotge de l'estació fent referència a la pel·lícula " L'home mosca".
L'home mosca.
Va ser publicada l'any 1923 per Fred C. Newmeyer i per Sam Taylor. Va ser protagonitzada per Harold Lloyd, i la pel·lícula és del gènere de comèdia. També és una pel·lícula muda que dura 77 min.
L'escena que es fa referència en "La invención de Hugo" és quan Harold Lloyd es queda penjat d'un rellotge i intenta pujar.
Va ser publicada el 1895, en una fèria de París, per els german Lumière, aquesta va ser una de les primeres pel·lícules que es va gravar en la història.
En "La invención de Hugo" fa un petit homenatge a aquesta pel·lícula, quan la locomotora està a punt de passar per Hugo. També apareix aquesta referència en una escena de la pel·lícula on surt Georges i la seva dona a la fira de París i queden sorpresos, junt amb el públic per aquella pel·lícula on apareix un tren.
Georges Méliès
El director de la pel·lícula recrea aquest homenatge de la manera més visual i rellevant possible, convertint a Georges Méliès en un dels personatges més importants de la pel·lícula.
Una de les maneres amb les quals el director fa un homenatge a Georges és amb l'aparició de la pel·lícula "Le Voyage dans la Lune" El viatge a la lluna. Que va ser la pel·lícula més destacada i important d'entre les més de 500 gravacions que va fer Méliès.
La pel·lícula està basada en dos novel·les de Julio Verne, " De la Terra a la lluna" i " Els primers homes en la lluna". El guió va ser escrit pel germà de Georges, Gaston Méliès. I la pel·lícula dura 12 minuts de màxima espectacularitat.
Actualment, aquesta pel·lícula és reconeguda com una de les més decisives i rellevants del cinema.
He de reconèixer que jo també sóc un gran admirador de Georges Méliès, i per això, jo també vull fer-li un homenatge explicant part de la seva vida la seva vida.
Georges Méliès va néixer el 1861 a París, França. Des de petit tenia predilecció cap al dibuix i a l'art. Ja de jove tènia contacte amb el món de l'il·lusionisme i del teatre. Més tard, Méliès decideix que vol ingressar en l'Acadèmia de Bellas Arts de París, no obstant, la seva família l'obliga a treballar en el negoci del seu pare, que era un conegut empresari de calçats a París.
Al cap d'un temps, el seu pare es va retirar del seu negoci, i Georges es va negar a continuar amb el comerç del seu pare, així doncs va decidir comprar el teatre "Robert Houdini", del qual, ell era un visitant habitual.
A partir de 1889 va començar la seva etapa en el teatre, com a director i com a il·lusionista on feia grans trucs de màgia, dels quals eren creació seva, a l'igual que els decorats. També treballava com a reporter i dibuixant pel periòdic "La Griffe".
Va ser el 28 de desembre de 1895 quan, invitat pels germans Lumière, Georges va asistir a una fira de París on es va projectar la primera pel·lícula de la història.
Instantàniament, Méliès va quedar gratament sorprès per aquell invent com sortit del no-res. Sense pensar-s'ho dues vegades, Georges va demanar l'invent als germans Lumière, però aquests es van negar alegant que aquell invent no tindria futur, i que només seria una moda passatgera. Estaven equivocats.
Però Méliès no es va rendir tan fàcilment i finalment va comprar una càmera, la qual va modificar perquè pogués gravar pel·lícules. Just el següent any, Georges comença a projectar la seva primera pel·lícula, " Partida de cartes" al seu teatre "Robert Houdini"
Però poc després, Méliès va voler evolucionar les seves pel·lícules i les va donar un toc de màgia i il·lusionisme, això va comportar que utilitzès sistemes nous com la substitució d'elements i signes de puntuació com les foses en negre, es pot dir que ell va ser qui les va inventar.
A l'any 1897 Georges va invertir molts diners en un estudi de gravació, el qual era tot de vidre per tal de que la llum poguès penetrar. Allí va gravar més de cinc-centes pel·lícules, d'entre elles va gravar la que seria l'obra mestra de Georges Méliès, " Viatge a la lluna".
Posteriorment, Méliès va voler comercialitzar la seva pel·lícula " El viatge a la lluna" als EUA, i va ser un èxit, però diversos fets van impossibilitar que Méliès guanyés diners, un d'ells i el més important va ser la primera guerra mundial.
Al 1913 Méliès es va retirar del món cinematogràfic que ell tant estimava.
A partir de 1913, Georges munta espectacles en el seu estudi de gravació, fins que al 1923 és ofegat per els deutes i és obligat vendre totes les seves propietats i anar-se de Montreuil.
A l'any 1925, Méliès es troba a una de les seves antigues actrius, Jeanne d' Alcy, amb qui posteriorment es casaria i amb qui compartiria un negoci de joguines a l'estació de Montparnasse.
Més tard, Méliès va ser reconegut per Léon Druhot, el director de "Ciné-Journal". I en 1931 va ser reconegut per " Légion d'Honneur " , La legió d'Honor, per tota la seva carrera cinematogràfica.
Finalment, a l'any 1938, Georges Méliès va morir a l'hospital " Léopold Bellan ".
Apartat Musical
Crec que una pel·lícula és composta bàsicament d'un cinquanta per cent d'imatge i un cinquanta per cent de so, per tant, una cosa no pot ser sense l'altra, i en aquesta pel·lícula com moltes altres té un caràcter molt descriptiu de la situació i dels personatges.
Howard Shore
Howard Shore va néixer al 1945, a Canadà.
El seu primer contacte amb la música va ser als 24 anys, quan va ingresar a la acadèmia musical " Berklee Collage ". Quatre anys després va formar part d'un banda de rock que es deia " Lighthouse ".
Al 1980 va ser quan va treballar per primera vegada amb una pel·lícula component la banda sonora d'aquesta, el nom de la pel·lícula era " I Miss you, hugs and kisses ".
Posteriorment, va crear les bandes sonores de les pel·lícules que li donarien la fama, com per exemple: " Seven" , " Philadelphia " i " The Aviator ". La trilogia de " The Lord of the Rings " li va donar la majoria dels premis rebuts.
En tota la seva carrera ha guanyat:
Oscars:
- 2001 - " The Lord of the Rings the Fellowship of the ring " ( millor banda sonora )
- 2003 - " The Lord of the Rings the return of the king" ( millor banda sonora )
- 2003 - " The Lord of the Rings the return of the king ", [ Into the West ] ( millor cançó )
Golden Globe:
- 2004 - " The Aviator " ( millor banda sonora )
- 2004 - " The Lord of the Rings the return of the king" ( millor banda sonora )
- 2005 - " The Lord of the Rings the return of the king ", [ Into the West ] ( millor cançó original )
Grammy:
- 2003 - " The Lord of the Rings the Fellowship of the ring " ( millor àlbum de banda sonora )
- 2004 - " The Lord of the Rings the two towers " ( millor àlbum de banda sonora )
- 2005 - " The Lord of the Rings the return of the king ", [ Into the West ] ( millor cançó original )
- 2005 - "The Lord of the Rings the return of the king " ( millor àlbum de banda sonora )
Thinglink
Casualment, temps abans, vaig fer un treball sobre Howard Shore el qual parla més a fons de la seva biografia i els seus èxits. Thinglink és una eina molt útil que serveix bàsicament per inserir textos desplegables i enllaços externs sobre una imatge, i he cregut oportú posar aquest treball en aquest secció, espero que us agradi.
Just abaix teniu l'enllaç del meu treball i també el de la web.
Anàlisi Musical
El concepte " Leit motiv " està molt present en aquesta pel·lícula, ja que hi ha un tema diferent per a l'entrada de cada personatge.
Més abaix podreu veure un audio de dos temes de dos personatges que analitzaré de la pel·lícula.
Tema de L' inspector
Amb el tema de l'inspector, la situació obté un caràcter molt més humorístic que encaixen amb el caràcter del personatge de l'inspector.
L'acordió i el címbal són els instruments protagonistes en aquest tema i són qui li dóna el caràcter humorístic.
Tema de Georges Méliès ( Papa Georges )
En aquest tema, la música adopta un ritme molt més tranquil i l'instrument principal d'aquesta composició és la la celesta, la qual dóna una sensació de misteri i màgia al moment, cosa que queda molt bé en un personatge com és Georges Méliès.
Conclusion i Valoracions
La combinació d'imatge, la fotografia i la composició musical és senzillament espectacular. La música encaixa d'una manera magistral en la situació i et transmet justament el que vol transmetre, i això et deixa bocabadat. I per això, no és d'estranyar que la pel·lícula hagi sigut nominada a tants premis.
La interpretació de les actrius i els actors és molt professional i de qualitat.
En la meva opinió, crec que per gaudir d'aquesta pel·lícula, has de conèixer una mica d'història del cinema. Ara entenc per què la nostra professora ens va fer un treball sobre Georges Méliès abans de veure aquesta pel·lícula.
Per acabar, he de dir que es nota molt l'esforç evocat sobre aquesta pel·lícula per part de totes les persones colaboradores d'aquest treball i que aquesta pel·lícula ha sigut una de les més màgiques que he vist mai.